L'heroi diminut

Pensi-s'ho dues vegades abans de trepitjar una formiga. Podria ser un superheroi. Ni més ni menys que Ant-Man, l'Home Formiga, el més diminut. I gràcies al cine, amb la nova pel·lícula de l'univers Marvel, dirigida per Peyton Reed, segueix en plena forma, malgrat que ja té uns anyets, ja que la primera vegada que es va enfundar el vestit i el casc amb antenes va ser el 1962, i des d'aleshores fa més de mig segle que viu aventures.

En la seva primera història, en el número 27 de Tales to Astonish, Ant-Man encara anava de paisà: en les vinyetes d'aquell primer còmic era un científic, Hank Pym, que va inventar unes partícules subatòmiques capaces de reduir tant la seva mida que va acabar en un formiguer perseguit pels seus habitants fins que una formiga el va salvar. Al cap de poc, el seu pare, Stan Lee, autor de l'argument, que li va donar el guió al seu germà Larry Lieber i el dibuix a Jack Kirby, va crear els Venjadors per donar la rèplica a l'èxit de la Lliga de la Justícia (Superman, Batman, Wonder Woman...) de DC Comics. Així, juntament amb Iron Man, Thor, Hulk i la Vespa, i tot i ser l'heroi més petit de la història, l'Home Formiga va tenir l'honor de ser membre fundador dels Venjadors (el Capità Amèrica no arribaria fins a 1964), a més a més d'un dels primers superherois de Marvel.

El científic Pym

En la seva segona aventura en solitari el científic perfeccionava les seves batejades com a «partícules Pym» i el vestit amb el qual podia reduir la seva mida, i construïa un casc que li permetia comunicar-se amb les formigues i utilitzar-les com a aliades en la seva lluita contra els dolents. Pym també va donar vida al robot Ultron, que acabaria sent un dels pitjors enemics dels Venjadors (i protagonista de la recent pel·lícula Los Vengadores. La era de Ultrón).

Amb els anys, Stan Lee va capgirar la història. Si les partícules podien fer petit Ant-Man també podien fer-lo créixer. D'aquí ve que Pym adquirís una segona identitat, l'Home Gegant; una tercera, Goliat, i algunes més, com Jaqueta Groga. No obstant, tots aquests canvis i experiments van deteriorar la salut mental del científic fins a l'extrem que en una aventura va pegar a la seva dona i col·lega, la Vespa, cosa que li va valer el divorci i l'expulsió dels Venjadors.

Després d'aquella deriva d'identitats, el 1978 el guionista David Micheline, inicialment amb el dibuixant John Byrne, va reprendre l'Home Formiga en una història que entronca amb la pel·lícula que s'estrena aquest divendres, en què Michael Douglas encarna Pym, però on qui s'enfunda el vestit d'Ant-Man ja no és ell sinó el personatge de Scott Lang, a qui dóna vida l'actor Paul Rudd. El relleu, ja en el còmic, es produeix quan Lang, un expresidiari que havia sigut condemnat injustament, roba el vestit per utilitzar els seus poders per salvar la seva filla. Però Pym, entenent els motius del lladre, li proposa que se'l quedi i que el faci servir per combatre el crim.

Còmics recuperats

Notícies relacionades

«El Hollywood actual és com un circ»

¿Val la pena?

L'editorial Panini acaba de publicar, amb motiu de la pel·lícula, un volum òmnibus que reuneix les primeres històries clàssiques de Stan Lee, Kirby i Lieber (algunes inèdites a Espanya) protagonitzades per Hank Pym i que inclou la presentació de Scott Lang, el segon personatge a posar-se el vestit d'Ant-Man. Però no va ser l'únic a enfundar-se'l. Hi hauria una tercera figura i arribaria el 2006 de la imaginació de Robert Kirkman (The Walking Dead). L'il·lustre guionista va crear Eric O'Grady en l'aventura El incorregible Hombre Hormiga, dibuixada per Phil Hester i que també recupera ara Panini.

L'espavilat de Kirkman

En aquesta última sèrie, O'Grady és un soldat de S.H.I.E.L.D que de forma accidental aconsegueix el vestit de l'Home Formiga. No obstant, es tracta d'un superheroi una mica particular, per no dir el pitjor superheroi possible: Ant-Man usa els seus poders d'increïble home minvant per dedicar-se, per exemple, a espiar les noies mentre es dutxen o a organitzar carreres de formigues. A més a més, li encanta jugar amb la Wii i s'ho passa d'allò més bé menjant crispetes i veient com els seus col·legues lluiten a la Civil War. Tot un, diminut, crac.