Shakespeare 'in love'

«L'home per naturalesa és inconstant». «Quan l'amor t'humilia, no hi ha un altre càstig comparable al món». «L'amor és el teu amo i et domina com vol»... Són algunes de les encertades sentències que va deixar William Shakespeare, el mirall més gran de l'ànima humana, en boca dels seus enamorats. De Proteu i Valentí, d'Els dos cavallers de Verona, i les seves preteses Júlia i Sílvia; de Benet, Beatriu, Claudi i Hero, barallats a Molt soroll per no res, i dels cavallers i dames de Treballs d'amor perduts. Amb tots ells, el director Josep Maria Mestres i el dramaturg Guillem-Jordi Graells han concebut Amor & Shakespeare, la gran aposta teatral d'aquest Grec, que es representa fins al 19 de juliol a l'amfiteatre. Un repartiment de luxe afronta els neguits de l'amor: Jordi Boixaderas (Benet), Sílvia Bel (Beatriu), Ariadna Gil (Sílvia), Joel Joan (Proteu), Àlex Casanovas (Valentí), Rosa Renom (Júlia), Aleix Albareda (Claudi), Mercè Pons (Hero) i Laura Aubert.

Mestres va voler deixar al marge les tràgiques grans passions del bard (Romeu i Julieta, i Marc Antoni i Cleopatra) per donar un to «festiu i amable» a l'espectacle, en català i construït com una funció metateatral, que comença amb el mateix Mestres donant els últims consells a la companyia. Salten a escena els cavallers de Treballs... -peça que obre i tancael muntatge-, que es proposen reprimir les seves libidos per entregar-se durant un temps a l'estudi. Però apareix el quartet de dames que els canviarà la partida. Per distreure's, elles plantegen que es posin tots a fer teatre, alguna comèdia romàntica del bard -ells preferirien les aventures de Lancelot-, i prossegueix el joc escènic amb les mateixes parelles d'aquesta comèdia repartides a Els dos cavallers de Verona i Molt soroll... Els més entesos, apunta el director, caçaran alguna referència a altres comèdies de l'autor (Com vulgueu...). La jove Aubert s'encarrega d'embastar les dues trames i es multiplica en breus personatges (Puk, criats, frare, rei...), a més de tocar el violí.

ELS «CALÇASSES» DE VERONA / «Nosaltres som els dos calçasses de Verona», deixa anar Joel Joan, incloent en el pack Valentí. «El tema principal és la inconstància de l'amor. Sobretot els homes, que correm darrere de les dones i ens enamorem de la primera que passa. Quedem retratats com beneits», afirma l'actor, que recrea el «capullo integral» de Proteu, un cavaller que «es creu molt enamorat de la Júlia fins que apareix la Sílvia, la dama que pretén el seu amic Valentí»,

Establerta a Madrid, Gil torna a enfrontar-se a una obra en català, després de més de tres lustres, amb el personatge d'una dona «molt enamorada que, igual que el seu estimat, Valentí, no expressen el seu amor. Se'l miren». L'actriu -que l'any passat va fer algun bolo a Catalunya amb Los hijos de Kennedy i fa tres anys va estar al Tívoli amb Un tranvía llamado deseo»-, està encantada amb la seva estrena al Teatre Grec. «Em fa molta il·lusió, a més és la primera vegada que actuo a l'aire lliure. És una experiència única». De la inabastable obra del bard destaca la seva «atemporalitat»: «Segueix emocionant perquè parla de sentiments en què et reconeixes perfectament avui i amb paraules molt més brillants».

Per Renom, la grandesa de l'autor radica en el fet que «no dóna lliçons, no jutja els seus personatges ni fa moralines tontes». Es limita a mostrar totes les possibilitats de l'ésser humà perquè el públic es vegi reflectit. «Les dones de l'obra volen donar una lliçó als homes, però elles també fan coses estranyes, perden el cap. Per amor tot s'hi val», exposa Renom, que convé com el seu personatge que «l'amor en si no mata». Els nocius són els efectes colaterals: les obsessions, la gelosia...

L'escenari, cobert de fusta, aproxima l'acció a la platea i al fons s'han col·locat arbres que harmonitzen amb la muntanya (idònia per als màgics boscos del bard). Mestres ha optat per la simplicitat, «com feia l'autor, i deixa que el públic s'imagini els interiors amb l'ús d'alguns detalls. «Les paraules són les protagonistes», destaca.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

VESTITS D'ÈPOCA RECICLABLES / Les paraules i el preciós vestuari dissenyat per María Araujo. Vestits d'època reciclables: traient les gorgeres isabelines (els pomposos colls) o un botó de la faldilla passen de la festiva elegància al dol. Tampoc passen desapercebudes les perruques d'estètica burtoniana ideades per Toni Costa, amb aquells exagerats volums que lluïa Helena Bonham-Carter a Sleepy Hollow o Alicia al país de les meravelles. Coses de la seva llavors parella, l'excèntric i enginyós Tim.

Al costat de l'elenc sobre l'escenari hi ha un set de percussions amb què Núria Andorrà interpreta els efectes sonors i la música creada per Jordi Domènech. A excepció d'una ària de Schubert, A Sílvia, adaptada perquè Proteu (Joan) li canti a Sílvia els seus neguits. També canta Boixaderas, a l'esquiva Beatriu, i al final acaben cantant tots per celebrar el triomf de l'amor.