Slash i les fonts de Guns n'Roses

Després de la seva marxa de Guns n'Roses, el 1996, Slash ha anat enllaçant projectes de recorregut limitat, de Snakepit a Velvet Revolver (amb dos excol·legues de grup i el cantant de Stone Temple Pilots, Scott Weiland), i d'un disc en solitari ple de convidats estrella en la seva actual associació amb Myles Kennedy and The Conspirators. Aquest tàndem, que vam veure dimecres en un Sant Jordi Club amb més de mitja entrada, li permet fer pinya amb el hard rock compacte, basat en la guitarra (la seva, és clar) i hereu de l'sleazy de finals dels 80. Una mena de viatge a les fonts de Guns n'Roses.

En aquesta banda no hi ha teclista, ni espai per a melodrames nupcials de nou minuts d'estil November rain, peça que Axl Rose cantava assegut al piano de cua. Tot és una mica més rude, més rock'n'roll, sense superproducció. I la veu de Kennedy, estrident, una mica trencada, amb sabor bluesy i d'una textura no gaire allunyada de la d'Axl Rose, encaixa amb aquest esperit i amb el repertori de la seva antiga banda. Slash i companyia van esquitxar el set amb rescats de Guns n'Roses, el primer Nightrain, integrat en una bateria de sortida que va avançar amb cançons dels dos discos de l'actual formació, You're a lie, Avalon i Halo.

Notícies relacionades

Brad Pitt compra la famosa casa "ovni" de l'Empordà i l'envia a Califòrnia

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

RESSÒ DE LA HISTÒRIA / Material que va transmetre una dignitat, una estima pels cànons del gènere. Algunes d'aquestes cançons són tan defensables com altres de Guns n'Roses, però el moment històric en què han sigut concebudes és un altre, menys favorable. Wicked stone, Doctor Alibi i la balada Starlight van sonar orgulloses, tot i que després queien Mr. Brownstone, You could be mine i Welcome to the jungle i era llavors quan la sala s'ensorrava. Normal.

Slash va tocar al servei del grup, malgrat que el seu solo a Rocket queen es va passar de minutatge. I al final el grup va fondre els seus estimables Bent to fly i Anastasia amb un record a Velvet Revolver, Slither, i dos més a Guns, Sweet child o' mine i Paradise city, clímax com en els vells temps. Es diria que Slash els enyora.