Sitges, la caixa del terror

Aquest any marca el 30è aniversari de Regreso al futuro, però el festival de Sitges ha fet una altra aposta per al seu leitmotiv d'aquest any. Una referència menys evident però també indiscutible: Seven, el seminal thriller terrorífic dirigit per David Fincher l'any 1995 (el seu segon film després de la tercera part d'Alien, de la qual renega) i convertit en èxit sorpresa al voltant del món. La seva influència es va deixar notar en el thriller dels 90 i segueix, encara avui, molt present, tant al cine com a la televisió. No obstant, els fans de Marty McFly han de respirar tranquils: Ángel Sala (director del festival) va prometre ahir que «hi hauria un estona» per al clàssic de Zemeckis.

Però Seven és la inspiració principal d'aquest any; i certa caixa clau en el seu desenllaç, la imatge icònica recordada per l'agència China per al cartell d'aquest any. «Una imatge senzilla, poderosa i descontextualitzada», com va dir el director creatiu Miguel Ángel Duo, que ha treballat aquí juntament amb el fotògraf Biel Capllonch.

Amb la seva mescla de terror i suspens i el seu personal estil visual, Seven representa una mica l'esperit de Sitges, especialment del Sitges recent, que ha obert els braços a la hibridació genèrica i el cine de gènere d'autoria, per a moderada frustració d'aquells que solament busquen triperia en les seves sessions. De triperia n'hi sol haver, però és tan sols un element en una programació que aspira a ser aparador de totes les tendències.

Aparador que, una altra vegada, aquest any serà complet: s'espera reunir al voltant de 162 pel·lícules, 22 de les quals competiran de forma oficial. Una de les idees per millorar l'experiència és habilitar una quarta sala, a prop de l'Auditori del Melià, que facilitaria a la premsa recuperar títols perduts en la voràgine.

Sala va explicar que era aviat per avançar molts títols: el festival s'ha entestat que, a partir d'ara, en la secció oficial prime la producció del mateix 2015, cosa que significa que moltes pel·lícules ni tan sols estan acabades. Altres passaran abans per festivals com Toronto i Cannes i no es poden anunciar fins que hi siguin estrenades.

TERROR CATALÀ / Es van avançar dos títols. Knock knock, el nou film de dos habituals del festival com Eli Roth (director) i Nicolás López (productor), amb Keanu Reeves convertit en presa domèstica de dues joves femmes fatals (Lorenza Izzo i Ana de Armas), una mica com el Seymour Cassel de Los sádicos, en el seu cas en

mans de Sondra Locke i Colleen Camp.

Notícies relacionades

Disney a Hawaii

Privilegiats impunes

També aquesta línia de huis clos segueix The corpse of Anna Fritz, terror de producció catalana en què tres joves es colen en un dipòsit de cadàvers per tenir sexe amb una actriu que acaba de morir, l'Anna Fritz del títol. La pel·lícula, amb una trama que recorda la vista a Sitges Deadgirl, figura en el programa de mitjanit del festival South By Southwest (bressol de l'últim fantàstic d'autor, com va recordar Sala) i segurament comptarà amb distribució als Estats Units.

El festival va prometre que llançarà algunes noves pistes/esquers en els pròxims mesos per entretenir l'espera de la gran roda de premsa de l'estiu. Per ara, no està decidida quina serà la pel·lícula d'inauguració; ni tan sols si serà catalana (com en els últims anys), espanyola o, per què no, estranger.