Èxits pop i calor tropical

El Sónar ha fet sempre seva l’etiqueta de les músiques avançades, però quan hi ha un ganxo pop amb pedigrí, que s’apartin (gairebé) tots els altres. Duran Duran, supervivents, com ells mateixos diuen, de la música comercial dels 80, potser lleugera però recordable, es va estrenar ahir a la nit en el festival amb el seu catàleg complet de hits, i es van apoderar d’un espai propi en una Fira Gran Via presa per menús d’allò més purament electrònics, com els de The Chemical Brothers, FKS Twigs i els dj Laurent Garnier i Ángel Molina.

Feia una dècada que Duran Duran no actuava a Barcelona, i es va presentar en la seva forma clàssica gairebé completa, amb Simon Le Bon (veu) al capdavant i l’única absència del guitarrista Andy Taylor, distanciat des del 2006. Encara que disposa d’un nou disc, 'Paper gods', que veurà la llum al novembre, el grup es va bolcar en el repàs ampli dels seus èxits, sobretot dels anys 80. En el repertori d’aquesta gira no hi falten les populars 'The reflex', 'Notorious' i 'The wild boys', cançons que s’han demostrat menys efímeres del que podia semblar en el seu temps.

Abans de Duran Duran, el recinte diürn del festival, a la Fira Gran Via, es va agitar a fons amb l’actuació de Bomba Estéreo, repetidors del Sónar saludats ara com a estrelles de la música colombiana més expansiva. Amb nou disc al carrer, Amanecer , el grup de Bogotà va contagiar des del minut u, amb 'Solo tú' («ritmo y calor nos invita a despegar / siénteme, yo sé que puedes»), desvergonyiment i voluptuositat valent-se de les aptituds comunicatives de la seva cantant, Liliana Saumet, i d’una desperta fusió de ritmes i sons: estrofes rapejades i flautes andines a Soy yo, desenfadats traços de cúmbia electrònica a 'Bailar conmigo' i sensualitat tropical a 'Caderas'. 

Notícies relacionades

Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona

Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’

A l’auditori, el SónarComplex, una altra càrrega d’explosius en forma de fusió electroflamenca, amb el Niño de Elche i el col·lectiu Los Voluble, a qui es va sumar la guitarra de Raúl Cantizano, còmplice en l’impressionant disc 'Voces del extremo'. No era un experiment més de veu jonda jugant a la modernitat, sinó que vam assistir als primers passos d’una inquietant criatura que citava Nietzsche («una mica de verí de tant en tant produeix somnis agradables») i es recargolava entre improvisades ràfegues de 'verdiales, 'palo' aparentment preflamenc, i convulsions electròniques.

Ple a l’auditori, com en l’actuació de la nord-americana Holly Herndon en el seu viatge a un aventurat paisatge electrònic amb finestres oníriques i un evocador segell vocal. Tecnologia amb trencadís factor humà al Sónar.