Elsa Rivero, nits de bohèmia

Estem tan habituats al tecnicisme encartonat de tantes veus que canten mil i una cançons de la mateixa manera, que arriba algú com Elsa Rivero i ens recorda que és possible una altra actitud vocal: més natural, potser amb vèrtexs d'imperfecció però d'una emotivitat real, no derivada d'una fórmula. La venerable cantant cubana ho va escenificar a plaer en el seu viatge a les fonts del filin, divendres a Jamboree, obrint el Festival Internacional del Bolero.

Notícies relacionades

El gran novel·lista de la Guerra Freda

Retorn d’un gegant rocker

Testimoni elegant de l'era daurada d'aquesta forma expressiva tan cubana, l'aproximació al bolero a cor obert, Rivero va evocar els seus tres talismans, César Portillo de la Luz, Angelito Díaz i José Antonio Méndez. Records de quan va obrir El rincón del filin, a l'Havana, a principis dels 60, i reflexos de l'«ànima bohèmia», com va cantar a Noche cubana, que va obrir la sessió. Acompanyada per un grup, si bé es va decantar per la lleugeresa en peces com Inolvidable, amb la guitarra de Vicenç Solsona, i Si me comprendieras, amb el piano de Roberto Álvarez Chacumbele.

CARRUSEL EMOCIONAL / Cançons més grans que la vida, com Mil congojas, de Portillo de la Luz, amb un relat angoixant, amb mescla de traïció i dignitat («Prefiero una y mil veces que te vayas / porque de ti no quiero ni la gloria»), va recórrer la cantant en una muntanya russa emocional culminada amb un profund sospir. Nosotros, Contigo aprendí, el record a María Teresa Vera de Veinte años i, rebaixant el drama, un lleuger Guantanamera per tancar. Mayte Martín, aplaudint entusiasmada. «Ha sigut com renéixer», va concloure la cantant. També per al públic.