El gran novel·lista de la Guerra Freda

I, de sobte, la fama. I l’èxit. Milions de llibres venuts i, quin remei, l’escriptura com a inesperada forma de vida. Acabava la dècada dels 60 quan a Frederick Forsyth (Ashford, 1938), en aquell temps encara Freddie, se li començaven a esgotar les opcions. Amb poc més de 30 anys, el britànic ja havia passat per la Royal Air Force i havia canviat els avions pel periodisme a la recerca d’una mica (més) d’acció. "Després de ser pilot de combat, la meva ambició número dos era ser corresponsal a l’estranger. Venia d’un poble petit i vaig pensar que, com que no tenia diners, la millor manera de veure món era convertir-me en periodista", explicaria.

La de corresponsal, no obstant, no va ser mai una professió especialment pròspera ni segura, així que Forsyth, encara Freddie, va tenir una idea. ¿I si a Charles de Gaulle l’intentés assassinar un franctirador? Millor encara. ¿I si escrivia un llibre sobre un franctirador que intentava assassinar De Gaulle? La resposta a aquella pregunta va ser ni més ni menys que El día del Chacal (1971), la novel·la que li va canviar la vida i el va convertir en mestre del thriller polític. Trenta-cinc dies de tecleig frenètic a la taula de la cuina del pis d’un amic a Londres i un èxit dels que fan època.

Forsyth, mort ahir als 86 anys, va cartografiar com ningú els racons de la Guerra Freda i va portar les novel·les d’espies a noves cotes de popularitat després del camí obert per John Le Carré amb les aventures, desventures més aviat, de George Smiley. Com el seu homònim, també ell jugava amb avantatge: durant gairebé dues dècades va compaginar l’escriptura i el periodisme amb tasques d’informació per a l’MI6, l’agència d’espionatge britànica. "No he sigut mai un espia, com en diuen alguns. Prefereixo considerar-me un actiu. L’espia roba informació, s’infiltra i jo he sigut, més aviat, una ajuda", va matisar el mateix autor.

Forsyth no va cobrar per la seva "ajuda", però sí que va aprofitar fins a l’última de les seves experiències per donar forma a una carrera literària que, després d’El día del Chacal, va alçar el vol als 70 i 80 amb Odessa, Los perros de la guerra i La alternativa del diablo. Dels nazis en l’Alemanya moderna al fantasma de la Tercera Guerra Mundial apuntant a la Unió Soviètica de 1982 passant per les seves experiències com a corresponsal en terres africanes. L’MI6, va assegurar, no li va posar mai cap pega. "Em deien que els enviés les pàgines perquè les aprovessin o censuressin. En general, la resposta era ¡OK, Freddie!", va revelar.

Nascut a Ashford el 25 d’agost de 1938, Forsyth va estudiar a la Tonbridge School i amb 19 anys es va allistar a la Royal Air Force, on va servir com a pilot entre 1956 i 1958. En realitat, li hauria agradat formar part dels esquadrons de combat, però haver estudiat a l’escola d’oficials de Cranwell li va barrar el pas. Davant la perspectiva d’acabar encallat en un despatx, va deixar la carrera militar i es va enrolar en la periodística: va treballar per a Reuters, va ser corresponsal a París, Roma, Berlín i Brussel·les, i va saltar a l’Àfrica amb la BBC abans de trencar amb l’ens públic britànic per un suposat biaix en la cobertura de la Guerra Civil entre Biafra i Nigèria i passar-se a la novel·la.

Èxits de taquilla

Notícies relacionades

Aida Sunyol guanya el BBVA Sant Joan amb la seva primera novel·la, una tragicòmedia sobre la desorientació emocional i afectiva de la trentena

Retorn d’un gegant rocker

Una decisió que llavors ni ell mateix veia clara però que es va revelar un encert: amb una vintena de llibres publicats i més de 75 milions d’exemplars venuts, a Forsyth se l’acomiada avui com el gran novel·lista de la Guerra Freda, mag del thriller d’alè geopolític i primera pedra d’una sèrie d’adaptacions que van fer fortuna a l’entrar en contacte amb la taquilla. Va passar amb El día del Chacal, doblement adaptada al cine el 1973 i el 1997 (aquestes perruques, Bruce Willis) per Fred Zinneman i Michael Caton-Jones, respectivament, i amb Los perros de la guerra, El cuarto protocolo i The shepherd.

El 2016 va publicar les seves memòries i, potser esperonat pels records, va reaparèixer el 2019 amb El zorro, la seva última novel·la. Mentrestant, va tenir temps de recolzar el Brexit i augurar un futur problemàtic a escala global. "Vivim en un món en perill. Tenim tres grans problemes: el fonamentalisme islàmic, aquest de Rússia, i un altre que està arribant, i que no para de créixer, que és la Xina", va vaticinar.