20 anys de passió per la dansa

Sense por i amb infinita passió. Així ha ballat sempre Marta Carrasco, una coreògrafa i ballarina que en escena pot ser tan salvatge com angelical. Les seves mil i una cares apareixen reflectides i analitzades des de diferents òptiques en el llibre Marta, mira'm, t'he de dir tantes coses... (Edicions Cumbres), escrit per Montse Barderi. No és el típic llibre que segueix un ordre cronològic de la seva història. Barderi efectua un retrat cubista de l'artista. L'estructura, tan lliure i suggerent com els espectacles de Marta Carrasco, porta el lector d'un extrem a un altre. Des dels orígens que van portar l'artista a escollir la dansa com a mitjà per canalitzar la seva necessitat d'explicar-se i explicar coses fins a la visió d'altres. Testimonis de la seva família, de crítics, de col·laboradors es barregen en el llibre amb una anàlisi dels seus muntatges, des d'Aiguardent (1995), el seu sonat debut en solitari després de deixar Metros, la companyia de Ramon Oller, fins a B. Flowers, la seva última proposta. Els comentaris de Laura Molina, experta en teoria de l'art, ajuden a aprofundir en el seu particular univers creatiu.

Notícies relacionades

Brad Pitt compra la famosa casa "ovni" de l'Empordà i l'envia a Califòrnia

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

La polièdrica personalitat de Carrasco queda exposada al llarg de les gairebé 300 pàgines del llibre que compta amb fotografies en blanc i negre de David Ruano, el seu fotògraf de capçalera. «Aquest llibre m'ha donat força perquè vivim un moment difícil i m'he plantejat llançar la tovallola més d'una vegada», confessa la coreògrafa.

RESISTIR, PARAULA CLAU / El seu pròxim espectacle serà un solo. «Parlaré de les diferents dones que portem a dins, aquella capacitat per multiplicar-nos», avança. «El procés de creació va bastant lent», assegura Marta Carrasco, tocada per la desencoratjadora crisi. Però, com ella mateixa admet en el llibre, «resistir, paraula clau» és vital. És el mantra que aquesta atrevida creadora es repeteix durant aquests dies a l'espera d'un horitzó millor. Hi té experiència, ha capejat altres temporals i espera poder aguantar. Com apunta l'autora del llibre: «El camí sempre és el mateix: humilitat, equivocar-se, buscar, dubtar, inconsciència, tornar a dubtar, no pensar, tornar a buscar, no deixar de treballar, honestedat, capacitat d'aprendre i sentit de l'humor».