Oques Grasses, revetlla en família

Sis mesos després d'omplir Razzmatazz en el tancament de gira del seu segon disc, Digue-n'hi com vulguis, Oques Grasses tornen a la càrrega. Els nous temps aconsellen imaginació, i el grup de Roda de Ter ha decidit anar entregant d'una en una a internet les cançons del seu pròxim treball, que no sortirà fins a la primavera del 2016. La primera és Amiga de ningú, que va sonar dijous al Barts Club (Guitar BCN), encomanant les seves jovials vibracions sobre un ritme jamaicà.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Tenen motius per cantar a la felicitat, ja que a la seva agenda no hi cap ni una agulla: avui actuen en un festival a Gal·les, aviat ho faran a Nova York, obriran el Grec i Canet Rock els reserva un espai cap a la matinada. Les seves aptituds per connectar amb el públic són evidents i, donat que el seu territori natural és la festa major i el gran recinte a l'aire lliure, veure'ls al Barts Club va permetre comprovar que els seus recursos escènics enganxen els fans en el petit format.Cadències de reggae, fanfàrria de carrer, accents rumbers i, més enllà dels gèneres musicals, algunes simpàtiques astracanades (imitacions de Ricky Martin i Spice Girls) i un repertori promiscu, que va integrar homenatges esbojarrats a cançons d'altres: Por ti volaré (Andrea Bocelli) es va fondre teatralment amb Cul, mentre Petxina lliure va culminar amb els metalls evocant Ring of fire, de Johnny Cash, i Sexy va integrar la tornada de I want to break free, de Queen.

FALCA REFLEXIVA / Només Llum fluorescent (text de superació personal: «No ho deixis aquí, tot és una merda però estem aquí») va rebaixar l'eufòria en què viuen Oques Grasses, insinuant un altre perfil del grup, el d'efervescent aliment per a aquest cantautor anomenat Josep Montero, firmant de totes les composicions. Però no sembla que, per ara, vagin per aquí els trets: Oques Grasses disfruta sense complexos de la seva revetlla permanent.