Que es canti avui per Manuel Molina

El poeta del flamenc se n'ha anat a transitar un 'Nuevo día'. El geni que amanyagava la guitarra, mirava el cel i feia estremir amb els seus versos encertats, veu esquinçada i arpegis embruixadors, ha mort. Els poemes, les 'coplillas', viatjaven sempre amb ell enganxats als rissos de la seva espessa barba. Manuel Molina, el gitano que a més va ser rocker amb el grup Smash, va obrir el flamenc a camins que ningú abans havia recorregut. I ja res va ser igual. El fill del guitarrista d'Algesires el Encajero va renovar el gènere amb la seva llavors parella Lole, amb una poètica i uns ritmes que els eren aliens, marcant un abans i un després. El gran pare del rock andalús, acabant les seves peces com un Crist. Amb els braços en creu. Subjectant la guitarra en una mà, i la força del flamenc a l'altra.

Notícies relacionades

Mor el 'cantaor' Manuel Molina als 67 anys

Plans per a un agost cultural pletòric

Corria el llunyà 1975 quan el mític tàndem Lole y Manuel va publicar l'àlbum 'Nuevo día'. La seva dissolució va ser una enorme pèrdua. I van estar a punt de tornar a reunir-se, quan ell ja estava massa malalt. Li van diagnosticar un càncer i va preferir no sotmetre's a cap tractament. Aquest últim intent havia de ser fa només unes setmanes. En un bar de Sevilla. Davant uns qaunts. Manuel ja no tenia alè. A la riba del Guadalquivir, llàgrimes quallades d'art llisquen cap a l'eternitat. Però aquesta és la seva petició, en forma de lletra:

"Que nadie vaya a llorar, / que nadie vaya a llorar, / el día que yo me muera. / És més hermoso cantar, aunque se cante con pena".