Apagada musical

La iniciativa d''Un dia sense música' compta amb el seguiment dels locals més importants de Barcelona

Promotors, mànagers i sales silencien avui els escenaris espanyols per reivindicar una baixada de l'IVA

CamEquiscip ismolo bore consequam, susci ero digna augue

CamEquiscip ismolo bore consequam, susci ero digna augue / FIRMA DE FOTO

3
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

han passat gairebé tres anys des de l'augment de l'IVA cultural, del 8 al 21%, i el sector de la música adverteix que es dessagna. Promotores grans i petites, artistes d'estadis i de clubs, tots es regiren contra una mesura que, denuncien, ha empobrit el sector, ha obligat a abaixar la persiana molts professionals i ha perjudicat la capacitat d'atracció de gires internacionals. Posant en pràctica la tesi que, en temps tan sorollosos, no hi ha millor manera de cridar l'atenció que quedant en silenci, una plataforma que reuneix vuit associacions de promotors, mànagers i sales proposa avui una apagada escènica: la iniciativa Un dia sense música, que registra un ampli suport als locals de música en directe.

Avui, escenaris de tot Espanya, inclosos els de sales barcelonines com Razzmatazz, Apolo, Bikini, Music Hall, Sidecar i Harlem Jazz Club, estaran en silenci per recolzar aquesta crida a favor de la baixada de l'IVA, que la plataforma Un dia sense música dirigeix al Govern i al ministre Montoro. A les 10.30 hores es farà entrega al registre del Congrés de les firmes recollides a través d'una campanya de Change.org, unes 220.000, i mitja hora després hi haurà una concentració a la plaça de Cánovas del Castillo per protestar contra un impost que, denuncia la plataforma, «castiga el sector de la música al nostre país d'una manera incomprensible».

RECAPTACIÓ MÉS BAIXA / El sector apuntala les seves crítiques en xifres descoratjadores que parlen d'ineficàcia recaptatòria (l'augment, en concepte d'IVA, de 13,3 milions d'euros, quedaria descompensat per una caiguda de 42,3 milions relativa a l'IRPF) i d'una reducció d'espectadors en un 30%. «Això té conseqüències en la nostra competitivitat, que ha caigut. Les ofertes que podem fer són més baixes que en altres països perquè no només tenim la taxa de drets d'autor més alta d'Europa, un 10%, sinó també l'IVA més elevat», argumenta Albert Salmeron, de la junta directiva de l'APM (Associació de Promotors i Mànagers). «No som un destí atractiu per a les figures internacionals», confirma Carmen Zapata, gerent de l'ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya), que adverteix d'una evolució negativa en la programació de sales de Barcelona. «Abans teníem música en directe cada dia, i ara es concentra en els caps de setmana, o a partir del dijous com a molt», observa.

El nou tipus impositiu, que va entrar en vigor l'1 de setembre del 2012 i que contrasta amb els vigents en països pròxims (el 5,5% a França, el 10% a Itàlia, el 7% a Alemanya), genera «paradoxes», apunta Zapata, com el fet que una copa consumida en un local que programi música en directe està subjecta a un IVA superior a aquella que el client demani en un bar que no aculli concerts. «El local que ofereix música ha de pagar, per les copes, el 21%. Els altres, només el 10%. Amb aquest panorama, ¿qui voldrà programar música en directe?», es pregunta.

El manifest d'Un dia sense música està subscrit per firmants d'àmbits i estatus molt variats, com Luis Eduardo Aute, Leiva, Mikel Erentxun, Los Secretos, Pasión Vega, Elefantes, Gossos, OBK, Coque Malla, La Habitación Roja... Altres, encara que no estiguin a la llista, recolzen la causa, com Alejandro Sanz i Pablo Alborán. O Cristina Llanos (Dover). «Això va en contra de tots, fins i tot dels que creuen que no els interessa gaire la música, o el cine, o el teatre. Si de sobte els ho prenguessin tot fliparien», assenyala a aquest diari.

Notícies relacionades

REPARTIMENT ESCÀS / Pau Vallvé apel·la a la ideologia («sóc d'esquerres i em sembla bé pagar impostos») però qualifica l'IVA d'«abús que ofega tota una professió». El músic barceloní aporta una mirada tan didàctica com crua. «Ara als concerts ja no anem a caixet, sinó a taquilla, i l'IVA ens el mengem. Si va bé i vénen 100 persones a veure't que paguen 10 euros, guanyes 1.000 euros, dels quals, descomptant IVA, SGAE i sala, te'n queden 490 per a tu, a repartir amb els teus músics».

Després de gairebé tres anys, el sector llueix debilitat, al mateix temps que no se li escapen les connotacions polítiques i electorals. Tots els grups de l'oposició, i la majoria dels diputats del Grup Mixt, són favorables a la reducció de l'IVA.

Temes:

Música