El relat està en l'acció Mad Max: Furia en la carretera

George Miller

La idea de reprendre la saga Mad Max 30 anys després del tercer film, Mad Max 3: Más allá de la cúpula del trueno, resultava suggerent. El tràiler tenia molt bona pinta i el fet que el creador de la sèrie, Geor-

ge Miller, fos el responsable d'aquesta nova posada a punt del personatge n'augurava un bon resultat. Les expectatives s'han complert de

sobres: Mad Max: Furia en la carre-

tera és una de les millors pel·lícules d'acció postapocalíptica rodades fins ara, i si no supera les precedents entregues de la sèrie és perquè el concepte és conegut. Però

en l'aspecte tècnic és literalment infal·lible.

Notícies relacionades

Morir de riure i dolor

La IA no només escriu, també encongeix els llibres i els llegeix per tu

El guió s'hauria pogut escriure en un parell d'hores. Tom Hardy, substitut de Mel Gibson en el paper del supervivent de la carretera, no ha hagut de fer una gran inversió psicològica per entendre els matisos del personatge. El mateix podríem dir de la resta del repartiment. Perquè Miller confia en l'acció pura i dura, adrenalínica, com a única font del relat. Seguim sense saber per què l'època és tan desoladora o per què falten els fluids essencials (aigua, combustible, llet, sang). No importa: en la nuesa del relat, i en l'harmoniosa conjunció de l'acció digital i tridimensional (un 3D ben utilitzat), el disseny dels cotxes i camions i el ritme letal a cops de heavy metal, trobem la raó de ser d'un film que no dóna treva i que ho fa amb intel·ligèn-

cia. QUIM CASAS