L’envelliment de la població canvia els menús dels hospitals: només un 20% són dietes sense restriccions

«S’ha acabat això de menjar malament», sentenciava la ministra de Sanitat, Mónica García, quan, amb Pablo Bustinduy, titular de Drets Socials, anunciava que l’Executiu regularà, també, el menjar que s’ofereix als pacients ingressats i a la gent gran institucionalitzada. Els dos departaments iniciaven al maig la tramitació del reial decret que busca millorar l’alimentació en aquests centres.

Una normativa que encara no preveu mesures concretes. El període de consulta pública va acabar a finals de juny i ara s’estan estudiant les aportacions fetes des de les associacions o entitats. No hi ha una data de quan pot estar aprovada.

Ben alimentats

En qualsevol cas, la intenció és modificar aquests menús. «Un pacient ben alimentat es recupera abans», va recordar Mónica García al presentar la normativa. Productes frescos, de proximitat, més verdures i llegums, menys sucres i, si pot ser, zero aliments ultraprocessats, són alguns dels suggeriments.

Des del Comitè Gestor de l’Àrea de Nutrició de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) es «valora positivament» la iniciativa del Govern. «Pot contribuir significativament a millorar l’atenció nutricional i reduir la morbiditat i els costos associats a la desnutrició hospitalària», indiquen. A més, remarquen la necessitat de diferenciar entre l’alimentació saludable per a població general i la terapèutica per a pacients hospitalitzats.

Proposen una sèrie de millores concretes: per exemple, als hospitals, un cribratge nutricional obligatori en les primeres 24-48 hores i una avaluació completa per veure si el cribratge és positiu. També, monitoratge d’ingesta i pes durant l’hospitalització o protocols per al maneig de la desnutrició, incloses dietes hiperproteiques i aliments fortificats.

Un altre apunt, la societat científica suggereix que hi hagi espais comuns de menjador per a pacients amb mobilitat parcial (en lloc que el malalt mengi a la seva habitació sol). Tot i que el document se centra més en hospitals, moltes de les propostes són aplicables també a centres sociosanitaris, assenyala la SEEN.

Des del sector de l’hostaleria sanitària també es veu bé el decret, però lamenten no haver sigut més escoltats. «Hauria sigut una bona oportunitat perquè l’AEHH, amb més de 26 anys d’història, hagués sigut tinguda en compte i per fer algunes aportacions durant el període de consulta pública», assenyala des d’aquesta entitat la seva vicepresidenta , Clara I. Ledesma Blanco, cap del Servei d’Hostaleria de l’Hospital Universitari de Salamanca.

«Lamentablement, no ha sigut tinguda en compte malgrat comptar amb bons professionals que exerceixen la seva feina en el camp de l’alimentació hospitalària de centres públics i privats. S’ha perdut una gran oportunitat», incideix. Ledesma creu, a més, que el nou decret pendent d’aprovació tindrà més efecte en l’àmbit residencial de la tercera edat.

Als hospitals

«Actualment, els grans hospitals públics, i molts de privats, compten amb serveis de nutrició i dietètica. A més de la composició de les múltiples i variades dietes, ja s’estableixen unes freqüències mínimes que assegurin més consum de verdures, fruites i peixos, limitant els fregits, els precuinats, els aliments processats i els productes ensucrats», explica Ledesma.

Alhora, afegeix, la gestió de l’alimentació hospitalària inclou també, en algunes comunitats autònomes, la figura dels veterinaris bromatòlegs que vigilen el compliment de les recomanacions de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) en col·laboració amb els serveis regionals d’Inspecció de Salut Pública.

Pensions completes

Espanya compta amb una gran xarxa de centres hospitalaris –tenen 155.000 llits disponibles, dels quals el 82,25% pertanyen a la xarxa pública del Sistema Nacional de Salut–, assenyala Clara Ledesma. Només als hospitals se serveixen cada dia unes 125.000 pensions completes (esmorzar, dinar, berenar i sopar), amb estimacions de l’AEHH. Però l’escenari, si es parla d’alimentació, ha canviat.

«Els hospitals de dia de les diferents especialitats són una nova realitat. L’estada mitjana als hospitals generals és cada vegada més curta i està canviant la manera de menjar als centres. Amb prou feines els pacients proven tolerància són donats d’alta i, pràcticament, no els dona temps a menjar, de manera que els aliments que se’ls proporcionen són molt limitats», apunta.

Notícies relacionades

Fruites i verdures diàriament, menys precuinats i res de brioixeria industrial: així seran els menús escolars el curs vinent

Busquen 12 persones desaparegudes que viatjaven a Mallorca en pastera i es van llançar al mar al veure la costa

Aquesta realitat es veu augmentada en hospitals de regions amb població amb una elevada mitjana d’edat, com Castella i Lleó, on la dieta basal –que permet menjar pràcticament tota mena d’aliments– amb prou feines arriba a un 20% dels menús servits cada dia, indica Ledesma.

Una altra nova realitat és la disfàgia o dificultat per empassar, que cada vegada pateixen més pacients, perquè cada vegada són més grans, afegeix la vicepresidenta de l’AEHH. «Necessita un fort impuls, fonamentalment en l’àmbit sociosanitari residencial. Són moltes les persones grans que la pateixen i diverses les morts derivades d’ennuegaments».