La celebració de Dorian

Els Dorian van créixer dissabte de cinc a deu, a BARTS, dins del Guitar BCN, per a la presentació de Diez años y un día, el disc amb què celebren la seva primera dècada en acció. Com en l'esmentat àlbum, van afegir cordes al seu format habitual, a més d'un guitarrista addicional i un percussionista. Tot per enriquir/renovar un repertori que han passejat amb èxit per gairebé tots els festival indies imaginables.

Primera diana melòdica: Estudios de mercado, un dels èxits tecno-pop de La ciudad subterránea (2009), transformada en una mena de lament de cambra. I curiosament, funciona.  Solar també sona canviada, tot i que en aquest cas es respecta la intensitat percutiva de la versió original.

Marc Gili (cantant) va prometre sorpreses per a la nit, però una d'elles no era la presència de Santi Balmes (Love Of Lesbian) a Los amigos que perdí, com en el disc que vénen a presentar. Ningú es va queixar. Les noves versions causen en la seva audiència els mateixos efectes que les antigues, encara que no tinguin aquell pols electrònic-ballable en sintonia amb New Order. Abans de Verte amanecer, el Marc va recordar com als14 anys va venir a aquesta mateixa sala (quan es deia Studio 54) per veure Dinosaur Jr., i el van deixar sord durant un temps. El líder de Dorian es va queixar de la normativa actual pel que fa a l'entrada de menors en concerts, que en el seu moment probablement l'hauria deixat sense l'opció de veure  Dinosaur Jr. en directe.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

VIBRACIÓ INFECCIOSA / Paraises artificiales, entre els més ballables The Postal Service i The Cure en la seva primera encarnació, pateix un canvi radical i passa a ser un mig temps acústic; potser en aquesta ocasió es pugui trobar a faltar, per primer cop, el ritme primigeni. Soda Stereo baixa de revolucions sense perdre una vibració infecciosa, mentre que Corta el aire (amb un descans per als músics de conservatori) guanya en BPMs. I la cançó hi guanya amb això.

Després d'una corejada A cualquier otra parte, bis amb peces esperades: Ara, la seva primera en català, La mañana herida o una intensa La tormenta de arena (potser la seva millor cançó) amb cordes ben afegides, confeti i el Marc baixant a cantar entre el públic. Aniversari total.