Fosa en negre de l'audiovisual

la producció audiovisual de Catalunya està a punt d'arribar al col·lapse. Totes les pel·lícules, els telefilms, els documentals, els programes i les sèries de televisió catalanes poden deixar de produir-se, cosa que significaria, tant per al teixit industrial del país, com per al servei que donen al ciutadà empreses com TV-3, que deixarien d'emetre sèries pròpies de gran èxit. Raimon Masllorens, president de la federació de productores de Catalunya (Proa), va anunciar amb aquesta contundència i claredat la dramàtica situació que viu el sector.

Masllorens, al capdavant d'un nodrit grup de representants de les productores catalanes, va presentar al Col·legi de Periodistes de Barcelona un manifest en defensa de la producció audiovisual independent de Catalunya, un document que denuncia la situació agònica que viu el sector i que demana públicament als partits polítics «que demostrin el seu compromís inequívoc amb l'audiovisual català a través d'un pacte transversal».

ANYS DE CRISI / De fet, la producció audiovisual independent ja pateix des de fa uns quants anys les retallades provocades per la crisi econòmica, però la gota que els ha portat a l'agonia ha arribat ara: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha anunciat la suspensió de la firma d'absolutament tots els nous contractes i nous projectes de coproducció. Amb aquesta decisió «el sector es veu abocat a una aturada tècnica sense precedents», afirma el manifest de Proa.

La raó per la qual la CCMA ha pres la dràstica decisió de congelar tots els nous projectes està en una sentència del Tribunal Suprem del mes de febrer passat, per la qual considera nul·la la retallada del 5% dels sous dels treballadors de Catalunya Ràdio en els últims dos anys. Així, la corporació ha de tornar prop de dos milions d'euros. Aquest desemborsament, unit al que segurament hauran de fer pel mateix motiu a la plantilla de Televisió de Catalunya-el seu càlcul és d'un total de 41 milions d'euros fins al 2018- ha provocat que la direcció de la CCMA hagi anunciat la necessitat de retallar en altres partides per fer front a aquests pagaments. I aquestes partides són les produccions que estan en tràmit.

LA MATEIXA SOLUCIÓ / «Cada vegada que hi ha un problema econòmic, la solució és sempre la mateixa: retallar en producció», explicava ahir Masllorens, que recordava que des de l'any 2010 han patit prop del 60% de reduccions pressupostàries en els seus projectes per a Televisió de Catalunya (programes, sèries, telefilms documentals, animació...). Un reducció molt superior a la que s'ha fet en el capítol de personal intern i d'estructura de la CCMA, tal com apunta el manifest de Proa. «No anem contra ningú -va puntualitzar Masllorens-, però creiem que és injust que sempre totes les retallades perjudiquin els mateixos».

El president de Proa afirma que hi ha un diàleg fluid amb la direcció de TV-3 per intentar desbloquejar la situació. Fins i tot s'han reunit amb representants del Govern català per buscar una solució d'urgència. «És una relació correcta i no tenim problemes per reunir-nos -insisteix Masllorens-. Ens diuen que estan intentant buscar una solució ben aviat. Però aquesta aolució no arriba i la situació ja és insostenible, i per aquest motiu podem trobar-nos que, en no gaire temps, la graella de TV-3 comenci a patir les conseqüències d'aquesta situació, amb la desaparició d'alguns dels programes més populars i exitosos de Catalunya».

Segons Masllorens, que la graella de TV-3 pateixi les conseqüències d'aquesta crisi és perjudicar el propietari real de la televisió pública, «que és el ciutadà, que ha de rebre un bon servei... I cada vegada se n'hi dóna menys». I juntament al servei públic hi ha l'obligació que té la CCMA de ser el motor de l'audiovisual, «que és un mandat del Parlament».

Notícies relacionades

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Un altre menú d’etapes frustrants i llampecs emocionals

«Fa dos anys a Catalunya hi havia unes 200 productores audiovisuals i ara en som 115, que donem feina directa a 12.000 professionals, i indirecta a uns 30.000 -va enumerar Masllorens-. No es pot permetre que es perdi un tipus d'empresa que dóna la millor imatge d'aquest país, amb un gran prestigi internacional, i que és una part important de la seva cultura».

La solució, al marge de descongelar els projectes que TVC té sobre la taula, està a plantejar un nou model de producció de la televisió pública, «com ja existeix a Europa, i que funcionen amb èxit», va apuntar el president de Proa, amb unes línies bàsiques que ja es deixen entreveure en el manifest presentat ahir: «Un pacte estratègic per garantir el futur de la CCMA, que estableixi un màxim en les despeses de personal i un mínim indispensable en la producció de continguts».