Retorn a la pista

El músic electrònic Matthew Herbert és conegut per la seva afició als reptes. Alguns se'ls ha imposat ell mateix, com gravar discos a partir de sons recollits en una nit de club (One club), del seu propi cos (Oneone) o de les etapes vitals d'un porc (Onepig, per al qual a Anglaterra no se li va permetre registrar els sons de la matança). Espècie de renovador de l'anomenada «música concreta» (en què s'utilitzen sons d'origen natural), Herbert va gravar l'any 2012, sota l'àlies de Wishmountain, un disc anomenat TESCO en què cada tema es nodria de sons dels 10 productes més venuts en la cadena de supermercats britànica del títol, amb fama de poc ètica. Tots els enginys de Herbert solen tenir un angle polític de protesta i oposició.

També succeeix en Theshakes, encara que el seu primer disc com a Herbert des de Scale (2006) suposi un verdader retorn a les seves arrels en una música de ball seductora i sensual. «Després d'un grapat de noves experiències, com per exemple la meva primera òpera (Thecrackle), necessitava tornar a un lloc, diguem-ne, segur; recuperar la meva confiança», explica. «Tornar a fer cançons i recordar qui era».

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Herbert torna a ser tan melòdic com en el memorable Bodilyfunctions (2001), però també parlem d'un disc sobre les pors d'un pare en un món de violència creixent. En aquest sentit, pot ser tan enganyosament hedonista com Scale. «No puc recuperar la meva innocència», explica. «Ja no sé fer música com la feia fa 10, 20 anys. El món ara té més perills. En el disc se sent la tensió entre l'amor que dóna la família i, per un altre costat, l'horror de tot el que està passant».

Herbert fa servir en Theshakes el so de relíquies familiars, però també utilitza bales i casquets comprats a eBay. «Es pot fer música amb tot, fins i tot amb el so de joves matant per feina. A eBay s'hi poden trobar coses rares, com aquestes municions usades; passejar-se una mica per aquesta web pot ser una combinació estranya de shopping i violència».Malgrat els torbadors fonaments d'alguns nous temes, el directe d'aquesta nit a Barts (21.00 h), dins del Guitar BCN, serà abans que res «una celebració», assegura el músic britànic. I afegeix sobre la vetllada: «Combinarà música del pròxim disc amb una altra de més antiga. Tindrà una mica de set de DJ i de xou en directe, amb secció de vent, guitarres i cantants; una espècie de petita Big Band. Després d'alguns espectacles bastant intensos, com aquell de la vida del porc, necessitava presentar una cosa una mica més festiva».