Dhafer Youssef, mística sufí i jazz

Dhafer Youssef (Tabulah, Tunis, 1967), llaütista, músic autodidacte amb una commovedora i exquisida veu, presenta avui al Coliseum (cicle Round About Midnight) les delicades cançons de Birds Requiem i repassa el seu repertori de jazz amb el seu quartet. L'integren el pianista estonià Kristjan Randalu, el contrabaixista anglès Phil Donkin i el bateria hongarès Ferenc Nemeth.

«Intentaré que la gent aconsegueixi l'èxtasi musical, que voli i es deixi portar», explica Youssef via telefònica. Per ell, l'intercanvi amb altres artistes és una manera natural d'explorar, aprendre i avançar. «La força de la meva música és la inspiració, les ganes d'evolucionar són imprescindibles per no morir com a artista», assenyala. Viu a França, però la distància no evita que segueixi de prop l'actualitat del seu país, recentment castigat per la violència terrorista amb un saldo de 23 morts, 18 d'ells turistes. «No acostumo a fer declaracions al marge de la música. No m'agrada parlar de política. De persones ignorants i geloses n'hi ha a tot arreu. Per ser més forts com a éssers humans el principal és estimar la vida. No m'agrada veure morir la gent per res», reflexiona.

Notícies relacionades

K-pop imperial, gairebé maquiavèl·lic

Sweeney, la ‘Taylor Switf’ republicana

NOU DISC / Està acabant de preparar el seu nou disc i està ficat en un munt de projectes diferents al mateix temps. «Sempre he treballat així. Quan vaig començar era molt jove i tots els músics amb què col·laborava eren 20 anys més grans que jo», recorda. «Ara ja no. Sovint sóc el gran però no m'importa, el contacte amb ells em rejoveneix, em dóna l'oportunitat de reformular les meves idees i de practicar coses diferents». La seva música arrelada en la música mística sufí ha descobert nous horitzons en contacte amb l'escena del jazz d'avantguarda escandinau i la música clàssica índia. Per a Youssef, l'intercanvi amb altres estils i cultures és tan imprescindible com respirar. «Estic obert a tot perquè l'aprenentatge és una cosa que no s'acaba mai. Sempre hi ha coses per descobrir i polir», comenta el músic, que durant un temps va viure a Barcelona. També va recalar a Viena, Nova York i altres ciutats.

El seu innat esperit explorador li va permetre desenvolupar-se com a artista autodidacte primer fins a arribar a tocar amb una orquestra simfònica, la London Symphony Orchestra. «Allò va ser un repte enorme, em va permetre obtenir un altre nivell. No havia estudiat mai una partitura; a més, la meva música harmònicament és molt diferent», recorda. «La clàssica no té res a veure amb el jazz».