CRÒNICA

The Jayhawks, emoció a cada pas

La banda de Gary Louris va desgranar els seus clàssics al Guitar BCN

Gary Louris, durant el concert de The Jayhawks a la sala Barts.

Gary Louris, durant el concert de The Jayhawks a la sala Barts. / FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE / BARCELONA

Tampoc ha passat gaire temps des de la seva anterior visita (el juliol del 2014, a la sala Apolo), però ¿qui amb quatre dits de front desdenyaria un altre directe de The Jayhawks? Una banda incapaç de passos en fals que dimarts, a la sala Barts, es va entestar, a més, a deixar anar, un darrere l'altre, els seus temes més estimats. Greatest hits en tota regla.

El líder Gary Louris va dir poc després d'iniciat el xou: «Encara estem gravant el disc nou, així que haureu d'escoltar aquestes velles cançons». No hi ha problema, Gary, quan aquestes velles cançons són meravelles com I'm gonna make you love me (pop clàssic proper a The Byrds) i Ain't no end (en la veu melancòlica del bateria Tim O'Reagan).

No van trigar a fer referència a Rainy day music, possiblement el seu millor disc, editat l'any 2003. Primer amb la breu però letal Stumbling through the dark. Més endavant, amb Save it for a rainy day (gloriosos cors d'O'Reagan i la teclista Karen Grotberg), Tampa to Tulsa (amb O'Reagan a la veu principal, una altra vegada), una accelerada Angelyne i Tailspin, aquesta última com a tancament del bis, perfecte final de festa.

Abans vam poder corroborar la facilitat del grup de Minneapolis per saltar del rock directe (Big star, single de Sound of lies) a la balada delicada (Trouble, en què Grotberg va sonar als cors com una cantautora folk dels 70), passant per dianes purament pop com Blue. 

Notícies relacionades

DOS TEMES ALIENS / En el repertori, dos temes aliens. Bé, no exactament. Until you came along és un cover de Golden Smog, banda en què van tocar Louris i altres músics en escena, el guitarrista Kraig Johnson i el baixista Marc Perlman. Sí completament aliena és Bad time, dels hard rock Grand Funk Railroad, gravada per The Jayhawks per a Tomorrow the green grass (1995).

Al final, satisfacció plena: les millors cançons del grup millor que ben rescatades, amb una mestria no exempta de joc i buida de mer virtuosisme. Emoció a cada pas, en cada progressió d'acord i en cada inflexió vocal.