Ovidi, al peu de la lletra

Seves són algunes de les melodies més commovedores de la cançó, però dilluns, al teatre Calderón, d'Alcoi, van ser les paraules, seves o del seu poeta de capçalera, Vicent Andrés Estellés, les que van agafar tot el protagonisme en l'espectacle que va tancar la 20a edició de Barnasants. Versos, els de Montllor, de denúncia obrera i melancolia familiar, sentimentals i filosòfics, alguns inèdits, seleccionats per Jana Montllor, filla del cantautor, i Jordi Tormo, autor del nou llibre Ovidi Montllor, un obrer de la paraula.

Notícies relacionades

Viatge de malson a l’inframon

Homenatges de la música i el teatre

El(s) poeta Ovidi va tancar un Barnasants que ha posat èmfasi en la figura de Montllor, en el 20è aniversari de la seva mort. Traslladada a la ciutat on va néixer el 1942, la mostra va abaixar el teló, com és costum, el 14 d'abril, aniversari de la República, i això va reforçar el component polític de l'espectacle, que es va obrir amb parlaments institucionals de l'alcalde d'Alcoi, Antonio Francés, i el regidor Francesc Agulló, així com Francesc Fabregat, representant a l'Ajuntament de Barcelona (que va anunciar la programació, a la Mercè, d'Ovidi simfònic, recital que Barnasants va estrenar la setmana passada) i el director del festival, Pere Camps, que va ser aplaudit quan va criticar la nova llei de senyes d'identitat valencianes i els dèficits de l'escolarització en català.

Dicció i gest

Eduard Iniesta va guiar, primer amb el llaüt, després amb la seva selecció de guitarres, un recital que es va obrir pas amb Va com va, en la temperamental veu de Llúcia Vives, i que va alternar cançons i recitats poètics, aquests a càrrec d'un Eduard Fernández molt convincent en la seva dicció i el seu gest ovidià. Una trentena de textos entre els quals n'hi va haver d'inèdits com el tardà, vulnerable, Autoretrat (1994), i la memòria sentimental i les reflexions íntimes del poemari Millor boig que viu (1974) i del text sense datar Mils de canons.Va sonar el cant de Vives en El desesperat, Tot explota pel cap o per la pota (amb el famós «ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer», lema d'aquest Barnasants) i Perquè vull, i Iniesta va introduir la seva veu en Tot esperant Ulisses i un M'aclame a tu d'anada i tornada a l'estil de Toti Soler amb Gemma Humet. Homenatge a Teresa va veure sacrificada la seva melodia, convertida en un intens recitat d'Eduard Fernández amb vistes a la postguerra. I tots es van acomiadar d'Ovidi amb Les meves vacances, encara que, més que mai en el passat, l'adéu va tenir aires de fins a la pròxima.