El rescat de 'Lo poder del cant'

l'estiu del 1979, una vintena de músics gravaven un disc que va fer parlar en els ambients del folk i la música laietana, si bé no es va reeditar mai en compacte i avui és gairebé introbable. Aquell àlbum, Lo poder del cant, publicat a mitjans del 1980, va inspirar un preadolescent anomenat Eduard Iniesta, que aquesta nit el reconstrueix, amb un grup ampli i diversos implicats de la gravació original, en el recital Folk laietà (Auditori, 21.00 hores).

El disc venia firmat per Jordi Fàbregas, Xavier Batllés, Josep Cabré i L'Harmònica Brava, un nom gairebé tan llarg com la llista d'instruments que lluïa als crèdits, propis de la rondalla (bandúrria, mandolina, llaüt), als quals ells van sumar certs exotismes (tres cubà, guitarra portuguesa) i vents.

AMB FORMA DE PERNIL / Fàbregas venia de Coses; Batllés, de l'Orquestra Mira-sol i la seva escissió de La Rondalla de la Costa (que ja havia reivindicat prèviament aquell format instrumental) i Cabré, de la música antiga. Hi havia, subratlla Batllés, «una intenció identitària» en la seva decisió de reivindicar el que ells anomenen «la pernileria», els instruments de doble corda, amb forma de pernil, encara que van mirar a la música llatina en la seva apropiació de ritmes com el guaguancó i el merengue. «Llavors hi havia una necessitat que la música tradicional incorporés un element rítmic interessant», recorda Fàbregas.

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

Entre els implicats en aquella gravació, que es va presentar en concert un sol cop, al Palau, hi va havr Josep Maria Bardagí, Joan Saura (anys abans de Koniec), Carles Benavent i Joan Albert Amargós, aquests dos últims vinculats a Música Urbana i que prendran part en el recital d'avui. Amargós coincideix a dir que el disc expressava un desig de delimitar un espai cultural propi. «No volíem assemblar-nos als anglesos i nord-americans. Potser teníem menys tècnica que ells, però buscàvem un so nostre, mediterrani», explica. «I amb zero prejudicis», afegeix Batllés.

El repertori el constitueixen peces populars, de la Cerdanya o la Patum de Berga, que Iniesta recrea mantenint els definitoris arranjaments del disc. «No tindria sentit que els canviés», al·lega el músic, que elogia Lo poder del cant com un treball «intrèpid i singular d'una manera molt autòctona».