Anar al contingut

DELS ESCENARIS AL MUSEU

Col·leccionistes de sons

Arts Santa Mònica reuneix els artefactes sonors que Cabo San Roque ha construït els últims 14 anys

NATÀLIA FARRÉ / BARCELONA

La cobla patafísica és el nom de l'última proposta de Cabo San Roque. Una proposta que no té cap escenari com a epicentre sinó una sala d'exposicions: la de l'Arts Santa Mònica. I una proposta que el duo -Laia Torrents i Roger Aixut- insisteixen a «desvincular» de la seva música: «són collages mecanico-sonors amb entitat pròpia». Els collages als quals fan referència són 20 instruments i 30 màquines que la parella artística ha anat construint al llarg de 14 anys i que, en moltes ocasions, ha passejat pels seus concerts, però que ara exposa com a escultures sonores, fins al 12 d'abril.

Artefactes creats amb llums, peluixos, llaunes, bidons, màquines d'escriure, agulles d'estendre roba, olles, tambors de rentadora... que convenientment acoblats serveixen per crear sons. Encara que no tots els objectes són útils: «Tenim en compte el que nosaltres en diem la metafísica de l'objecte. El fet que cada objecte és únic i el so que desprèn depèn de la vida que ha tingut. Un bony en una llauna fa que soni diferent d'una altra que estigui sense abonyegar». I la patafísica, la ciència de les excepcions i de les solucions imaginàries, és el que els «permet convertir un vàter en una campana d'amplificació d'una tuba». Així, amb la metafísica i la patafísica per bandera Cabo San Roque busca i troba objectes per reconvertir-los en escultures sonores. O els objectes els busquen a ells. És el cas de l'Orquestra mecànica de la França Xica, un instrument creat a partir d'una línia de producció de galetes. La fàbrica propietària de la maquinària es va posar en contacte amb ells per cedir-los-la, quan la crisi els va obligar a disminuir d'envergadura. Amb aquesta línia Cabo San Roque ha construït l'instrument més gran dels que exposen.També hi ha Els arbres van udolar, realitzat a partir d'objectes quotidians mexicans, i Tres tristos trons, l'última de les seves escultures sonores.

Com la 'Monna Lisa'

Llueixen totes juntes en una gran instal·lació, que segons l'opinió de Moisés Puente, comissari de la mostra, «recorda els gabinets de col·leccionista», i que es pot veure i escoltar però no grapejar: «Al Louvre tampoc es pot tocar la Monna Lisa».Acompanyen la mostra una sèrie de concerts i quatre convidats: Pascal Comelade, Carles Santos, Pierre Bastien i Truna.