El costat fosc del sexe

¿Heu sentit parlar de Cinquanta ombres d'en Grey? Quina tonteria de pregunta, és clar que sí, bé de la peça de semiliteratura eròtica que E.L. James va publicar el 2011 i que ja ha venut 100 milions d'exemplars a tot el món, o bé de l'adaptació cinematogràfica que ahir es va presentar a la Berlinale. Respecte a aquesta última, l'anunci que contenia 20 minuts d'escenes de sexe -fals- i les incomptables protestes orquestrades per organitzacions religioses l'han convertit en la pel·lícula que tothom ha de veure. Entre els que ho van fer ahir aquí, els experts asseguren que evita els pitjors defectes del llibre, en concret descripcions i monòlegs tan grollers que resulten gairebé autoparòdics. Si és així, és l'única cosa bona que se'n pot dir.

La història que se'ns narra, recordem-ho, és un arquetip: una noia ingènua rep la seva instrucció sexual de mans d'un ferotge seductor. Anastasia Steele coneix Christian Grey. Flirtegen. Ell avança. Ella retrocedeix. Finalment tenen sexe.

I després tenen sexe diverses vegades més. La gràcia, o això és el que se'ns diu, és que ell vol dominar-la a ella. En tots els aspectes però sobretot en el carnal. Gràcies a Cinquanta sombres d'en Grey, mares de tot el món estan avui familiaritzades amb el sadomaso.

ACTORS DESCONEGUTS / La pel·lícula la protagonitzen dos actors desconeguts, Dakota Johnson i Jamie Dornan, però és igual perquè aquí l'estrella és el sexe, o almenys l'únic motiu per anar a veure-la. Ara bé, no és Nymphomaniac. És a dir, conté més carn despullada que qualsevol pel·lícula de Hollywood recent, però converteix el bondage en una cosa higiènicament empaquetada, en material d'anunci de perfum. Veiem uns quants assots, i ja està. Així mateix, ningú a la pel·lícula té genitals visibles, ningú sua ni perd el control. I després de cada coit, Christian es marca uns solos de piano que no volen ser un acudit però ho són.

DONA SUBMISA / Si aquestes escenes fossin més intenses, Cincuenta sombras de Grey podria efectivament haver sigut una transgressora faula sexual, que qüestionés les nostres nocions del que és i del que no és sexe desviat, i les nostres rígides idees de com les dinàmiques de poder haurien de funcionar en una relació. Però no qüestiona res. Al contrari, retrata una dona que aspira a una relació normal -anar a sopar, veure una pel·lícula, fer-se carícies després del coit- i un home que no està interessat en res de tot això i que, per tant, necessita ser rehabilitat. És a dir, defensa el mateix model romàntic tradicional i conservador de sempre: amb assots o sense, es tracta que la dona sigui submisa. Recordem que el llibre el va escriure una dona, una altra dona el va adaptar en un guió i una altra dona, Sam Taylor-Johnson, ha dirigit la pel·lícula.

Notícies relacionades

Dakota Johnson: «El rodatge va ser intens, excitant i terrorífic»

Bocelli il·lumina el Sant Jordi

No només en aquest aspecte queda clara la hipocresia de Cincuenta sombras de Grey. Primer perquè ven sensualitat però retrata el sexe com una cosa fosca, fins al punt que els desitjos de Christian són expressions d'un trauma -que una pel·lícula així s'estreni per Sant Valentí té conya-. I segon perquè ni el llibre ni la pel·lícula s'atreveixen a reconèixer que el que en el fons atrau Anastasia són els diners. Així que ella es mostra reticent, ell li compra un cotxe i la porta de passeig en helicòpter. I l'únic motiu pel qual Christian Grey s'ha convertit en icona pop és que és fastigosament ric. Si treballés, per posar un cas, en un locutori, res d'això hauria passat.

APUNTA A TAQUILLA / Tot això resultaria secundari si almenys estiguéssim parlant d'una pel·lícula entretinguda. Però, no. No hi ha història, ni personatges amb entitat, ni tampoc emoció. Qualsevol contracte d'arrendament té més profunditat dramàtica. Tot i així, segur que guanyarà moltíssims diners a la taquilla. I la segona i la tercera parts -ja s'hi està treballant- en guanyaran encara més. Al cap i a la fi, si alguna cosa hem après de Christian Grey és que ens agrada que ens torturin.