Dakota Johnson: «El rodatge va ser intens, excitant i terrorífic»

Filla de Melanie Griffith i Don Johnson, el seu primer paper en el cine, amb 10 anys, l'hi va brindar el seu padrastre, Antonio Banderas. Als 25, després de deixar empremta en La xarxa social (2010), Dakota Johnson es destapa en l'adaptació de la trilogia eròtica supervendes Cinquanta ombres d'en Grey, que s'estrena demà en cines, on encarna Anastasia Stelle, que té una tòrrida relació amb un ric i guapo amant de gustos sadomasoquistes.

-¿Per què es va involucrar en aquest projecte?

-Perquè és una intensa història d'amor. Anastasia és fràgil i vulnerable però amaga una gran força. Tenia curiositat per experimentar això.

-¿Què va sentir durant el rodatge?

-Va ser terrorífic, intens i molt excitant. La idea de fer un nu i les escenes de sexe em donaven calfreds però em va sorprendre que una vegada que et concentres en la feina se te'n van les pors. Vaig creure que estaria molt més nerviosa però va ser el contrari.

-¿Quin va ser el moment més intens? 

-El final. Emocionalment va ser un gran desafiament.

-La directora va filmar les escenes més explícites al final. ¿Va afectar la seva interpretació?

-Vaig tenir temps per conèixer més bé Jamie [Dornan, l'actor que encarna Christian Grey], la directora i la resta de l'equip. Era important confiar més en ells i entendre on necessitava que em protegissin o ajudessin. No importa quant et preparis. Al final, on ho descobreixes i ho aprens tot és quan estàs treballant a la pel·lícula. Per a aquestes escenes extremadament explícites i emocionals va ser molt important per a mi entendre el personatge i accedir a les seves emocions.

-¿Quina opinió té d'Anastasia?

-Em sembla una noia amb una gran seguretat en si mateixa. La pèrdua de la virginitat és segurament un dels moments més profunds en la vida d'una dona. Ella ho experimenta amb una gran força i sentit de l'honor. Això és una cosa que admiro i per això volia fer que les dones sentin que està bé ser així.

-¿Què ha canviat en vostè des que la va interpretar?

-Em sento més forta i segura de mi mateixa, sobretot parlant en públic del teu treball una vegada i una altra.  He après a viure el moment.

-¿Quan va saber que seria actriu?

-Des de sempre. Vaig créixer en els platós de rodatge dels meus pares. Per a mi estar entre càmeres, elèctrics, fusters, maquilladors i observant els meus pares i els altres actors era natural. No va ser una decisió premeditada, era per a mi. Al col·legi sabia que això també era la meva vida, estudiar, aprendre altres coses. Sempre m'ha interessat l'art, la pintura i tot el que està relacionat amb l'expressió visual, però a l'acabar vaig saber que em dedicaria a la interpretació.

-¿Com van reaccionar els seus pares al saber que faria aquest film?

-No els vaig dir res abans d'acceptar-lo. Tant la meva àvia (Tippi Hedren) com la meva mare (Melanie Griffith) han interpretat papers que al seu dia es van considerar arriscats i que han deixat una profunda marca en el cine. Elles m'han recolzat en tot. Saben que és part de la feina, això no vol dir que hagi de fer aquest tipus de papers sempre.

-¿I el seu pare?

-Em va recolzar al 100%, però no pensa veure-la, ningú de la família la veurà, no voldria que ho fessin (rialles).

-Els actors de famoses dinasties d'actors no sempre ho tenen fàcil a Hollywood. ¿És el seu cas?

-Créixer sota l'atenta mirada del públic per pertànyer a una família famosa és difícil sobretot si a la teva família hi ha problemes, perquè tothom ho sap i n'opina. Per a un nen això és terrible. Però per altra banda és el que m'ha fet madurar, ser forta i independent i no valorar massa l'opinió dels altres, perquè un dia et posen al capdamunt i al següent et destrueixen.

Notícies relacionades

El costat fosc del sexe

Les desfilades creuer de Louis Vuitton

-¿L'han ajudat a obrir les portes de Hollywood? 

-Algunes. Però quan l'oportunitat se't presenta, has d'estar preparada i donar-ho tot, només amb el nom no vas enlloc. Vaig voler fer aquesta pel·lícula perquè no sempre es pensi en mi com la filla de la meva mare o el meu pare.