ENTREVISTA AMB LA DIRECTORA DEL FESTIVAL DE TEATRO CLÁSICO DE ALMAGRO

Natalia Menéndez: «L'orgull és menyspreable, no ens deixa ser lliures»

 ‘No feu bromes amb l’amor’ (TNC)

«Lorgull és menyspreable, ens impedeix lliures»_MEDIA_1

«Lorgull és menyspreable, ens impedeix lliures»_MEDIA_1 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

L'actriu i directora del Festival d'Almagro debuta a Barcelona de manera formidable, al Teatre Nacional de Catalunya amb No feu bromes amb l'amor. La seva versió de la tragicomèdia d'Alfred de Musset integra 14 actors i artistes de circ.

-¿Quina funció té el circ en la seva proposta?

-El circ representa la naturalesa de les relacions humanes, contribueix a oposar el món dels nobles, marcat per les convencions, i el poble. El públic veurà un gran mural, amb una xarxa que els separa a tots dos en un escenari a dues bandes molt depurat de 16 metres per cinc d'ample on es barregen els personatges constantment.

-L'obra es basa en part en cartes entre l'autor i George Sand...

-Descobrir-ho em va impactar moltíssim. Musset va agafar trossos de la seva correspondència amb ella i els va posar a l'obra. Tots dos van mantenir una intensa relació entre 1833 i 1834, van passar per una gran ruptura i van intentar reprendre el contacte cartejant-se. Però el març del 1835 la relació es va acabar. Tot el que no es van atrevir a dir-se vis-a-vis ho van escriure en aquelles cartes.

-L'obra mostra el conflicte entre dos joves que, malgrat estimar-se, es neguen a casar-se per imposició paterna.

-Tots dos tenen raó però no s'escolten o no volen doblegar-se per orgull, cosa francament menyspreable que ens impedeix ser lliures i que ens comportem com voldríem.

-¿Connectaran la noves generacions amb la peça?

-Crec que sí perquè els joves d'avui, com els de l'obra, no estan preparats per viure el que senten, per expressar-ho de debò. Ells també estan encotillats pel que espera d'ells aquesta societat. Molts s'oculten, busquen refugis per viure el que senten de forma molt boja, a la nit... Els grans, com els de l'obra, també hauríem de reflexionar i aprendre a escoltar-los.

-¿Ha sigut fàcil treballar en català?

-Per sort he tingut la meravellosa traducció de Jaume Melendres i Enric Majó, assessor de direcció, m'ha ajudat amb la dicció. Ha sigut un viatge deliciós, exigent i meravellós.

Notícies relacionades

-¿Com aconsegueix compaginar aquest tipus de projectes amb el Festival d'Almagro?

-Treballant 14 hores diàries per arribar a tot. L'ocupació del festival durant un primer temps va ser total i em va absorbir. Vaig sentir que m'ofegava i per això vaig tornar a la creació. Malgrat l'esforç que suposa, és una cosa que necessito. Aquest és el meu segon muntatge després de dirigir La amante inglesa, de Marguerite Duras, a Madrid, un projecte que va ser molt dramàtic i tràgic a causa de la mort de Pepe Sancho.