Lara, l'editor que va anar més lluny

José Manuel Lara Bosch, president del Grupo Planeta i Atresmedia i vicepresident del Banc Sabadell, responsable del creixement de l'empresa familiar fins a convertir-la en un conglomerat mediàtic, el grup editorial més important en llengua castellana i un dels vuit grans a nivell internacional, va morir ahir a Barcelona, als 68 anys, després de lluitar durant tres anys contra un càncer. La capella ardent s'instal·larà avui a les 13 hores al tanatori de Sant Gervasi i el funeral de l'editor tindrà lloc a la mateixa hora, dilluns, a la parròquia de la Concepció.

L'any 2003, José Manuel Lara Bosch va heretar la responsabilitat d'encapçalar Planeta després de la mort de José Manuel Lara Hernández. Semblava que el seu pare ho havia aconseguit tot: crear la primera editorial espanyola, la principal xarxa de venda a crèdit i el premi literari més important. El seu primogènit va anar més enllà, en el sector editorial i aventurant-se en territoris nous. Planeta va créixer internacionalment fins a aconseguir el lideratge a l'Amèrica Llatina, Lara va ser una veu escoltada i influent en els mitjans empresarials i polítics, va entrar en nous negocis i va crear un potent grup mediàtic. I és que així el definia un bon amic: «Un empresari de segona generació que es comportava com un de primera generació, un emprenedor nat que no deixava de fer projectes».

VOCACIÓ PRIMERENCA

Es diu que la vocació inicial de José Manuel Lara Bosch (Barcelona, 1946) era la d'arquitecte urbanista, però aviat, amb una estada a Larousse el 1963, va començar el seu compromís personal amb el treball d'editor. El 1968 va començar a assumir responsabilitats a Planeta i del 1970 al 1985 va ser director general i vicepresident, en equilibri amb l'aclaparadora figura del seu pare. Durant una dècada va semblar que el successor al capdavant de Planeta seria el seu germà petit, Fernando Lara, fins a la mort d'aquest últim per accident de trànsit el 1995. José Manuel Lara va tornar a la primera fila amb un bagatge internacional que es va fer notar en la seva gestió, tant com la visió estratègica i la capacitat de càlcul que exercitava en el bridge.

Un antic col·laborador explica que, als anys 80, l'ambició de Lara Bosch ja era «ser com Hachette». És a dir, un grup diversificat, sense fronteres i amb segells de prestigi. Ho va aconseguir amb escreix amb l'expansió a l'Amèrica Llatina, l'adquisició del segon grup francès, Editis, i la incorporació de grans segells literaris en dificultats com Seix Barral, Destino, Espasa i Tusquets. El 2006, Lara va participar en l'operació de salvament del Grup 62 i, després d'agafar-ne el control majoritari el 2013, el primer editor en llengua castellana ho va ser també en llenga catalana.

ELS MITJANS

Aquesta ambició per anar més enllà també es va reflectir en el seu interès personal en els mitjans de comunicació: el seu interès es va reflectir fins i tot en la seva participació en la revista Por favor (cosa que el va fer entrar en contacte amb personalitats com les de Vázquez Montalbán, Marsé i Maruja Torres; en aquells temps de la gauche divine també va invertir en Bocaccio i Lola Films). Aplicant respecte als mitjans un criteri plural similar al que va seguir amb la línia dels seus segells (un editor no ha de publicar la seva pròpia biblioteca, sinó els llibres que volen els seus clients) després dels intents de Telecinco i Quiero TV va triomfar entrant a Antena 3 (2003), base d'un grup ara que integra Onda Cero i La Sexta.

POLÍTICA I EMPRESA

«Era un homenot, no un homenet, dels pocs que queden, amb valentia cívica i voluntat d'assumir responsabilitats, també en l'àmbit social», explica un bon coneixedor d'aquesta faceta. President del Cercle d'Economia i de l'Institut de l'Empresa Familiar, màxim accionista de

Notícies relacionades

10 pel·lícules d’estrena en plataformes que no et pots perdre al maig

El Grec obre etapa amb Leticia Martín al davant i aposta per més música i teatre

l'Espanyol fins que les seves discre­pàncies amb Sánchez Llibre el van fer desesperar, va utilitzar la seva capacitat d'influència en diferents governs en el camp audiovisual i en la defensa del sector editorial, amb triomfs com el manteniment del preu fix i queixes amargues per la covardia política davant la pirateria.

De la seva opinió sobre el procés sobiranista en va quedar per a l'opinió pública la seva declaració sobre l'hipotètic trasllat de les seves editorials en castellà. No tant que critiqués amb igual duresa la hipòtesi de la independència com la incapacitat de dialogar i entendre la situació catalana dels partits polítics espanyols.