Meryl Streep: «He surfejat en l'onada de la fortuna»

Té tres Oscars i ha estat reconeguda com «la millor actriu del món». Meryl Streep (Summit, Nova Jersey, EUA, 1949) ja es pot relaxar i fer el que més li vingui de gust. A aquestes altures de la seva carrera tant dóna vida a una dona de 70 anys com de 50 i, si s'ho proposa, fins i tot de 40. Si bé la seva cara té un segell propi, les seves aptituds li permeten personificar diferents tipus de dona, un plus que suma a la seva excel·lència com a actriu.

En els últims set anys ha donat vida des d'una de les figures polítiques de la història contemporània més odiades (Margaret Thatcher) fins a la despietada editora d'una revista de moda (El diable es vesteix de Prada) passant per la mare soltera que busca l'amor i la seva subsistència econòmica (Mamma Mia!) o la implacable monja que acusa, cegament, un sacerdot de pedofília (La duda). Per això, ara no ha fet escarafalls de la bruixa del conte a Into the woods, un personatge que es va negar a interpretar en ocasions anteriors perquè va considerar ofensiu que l'hi oferissin quan encara no havia traspassat la barrera dels 40. La part bona de complir anys és que ja no tens temps per a la vanitat, i menys per gastar energies a demostrar que pots amb tot. Sembla que és el que ha pensat Meryl Streep a l'acceptar treballar en l'adaptació cinematogràfica del musical de Stephen Sondheim. Al film dóna vida a una vella bruixa que, en venjança contra l'home que fa anys li va robar les «mongetes màgiques» del seu hort, maleeix el seu fill i la seva dona anunciant-los que no tindran fills fora que en el transcurs de 72 hores li proporcionin els ingredients necessaris per desfer el sortilegi: una vaca, tan blanca com la llet, una capa, tan vermella com la sang, un cabell, tan ros com el blat de moro, i una sabata d'or. I d'aquesta manera Meryl Streep ha tornat a encisar el públic i els membres de l'Acadèmia de Hollywood que l'han nominat com a millor actriu de repartiment, i ha trencat el seu propi record: ¡19 nou nominacions!

-¿Què té d'especial Stephen Sondheim que l'hagi animat a treballar en aquest musical?

 

-Sondheim és únic, imprimeix una empremta indeleble en el que fa, no hi ha ningú com ell. Per a mi, és el millor dels compositors d'aquest meravellós art que és el musical. Into the woods és el meu favorit. El vaig veure per primera vegada el 1987 i no em podia treure del cap cançons com Ningú està sol  o Els nens que escolten.

-En el passat es va negar a interpretar una bruixa. ¿Per què ha acceptat ara el paper?

 

SEnDEn el passat em va semblar insultant que m'oferissin aquest paper pel fet d'haver complert 40 anys. Demonitzar una dona perquè és gran o considerar l'edat com una cosa terrorífica m'irrita. No entenc per què una dona, que ha passat l'edat de tenir fills, ha de ser considerada un personatge grotesc. Però aquest cas ha sigut diferent per dues raons. Primer perquè Sondheim en la seva lírica recomana que es presti atenció a les bruixes, malgrat la seva aparença, perquè és possible que tinguin raó en el que fan i, segon, perquè estic molt orgullosa de tenir 65 anys i d'interpretar dones fins i tot més grans que jo encara que siguin bruixes (rialles).

-¿Si fos una bruixa o tingués poders màgics com els faria servir?

-Per curar malalts. Crec que tots tenim una part d'energia holística i que podem ajudar altres persones a sanar, però també podem fer-los mal, són les dues cares de la moneda. Per desgràcia, amb l'arribada dels nous avenços tecnològics en la medicina s'han perdut els beneficis curatius del contacte humà.

-¿A vostè li fa por endinsar-se al bosc?

 

-No. De petita sempre jugava al bosc que hi havia a prop de casa i ara visc molt a prop d'un altre bosc. Estimo el bosc. La frase «estar al bosc» és una expressió molt popular als Estats Units que significa estar una mica perdut, no saber el que s'està fent, una expressió que conjura certes pors. Procedeix dels vells contes de fades dels Germans Grimm. Aquests boscos sí que em feien por quan era petita.

-El seu personatge està obsessionat amb la joventut. ¿Com ho justifica?

 

-La bruixa pensa que si es beu la poció i recupera la joventut i la bellesa la seva filla no s'avergonyirà més d'ella, l'acceptarà i es quedarà a viure al seu costat. En el fons el que està buscant és l'amor més que la bellesa. Naturalment tot això no depèn de la seva aparença física, sinó de la bellesa del seu cor, cosa que en aquest moment no té. Però en realitat el que m'agrada de les lletres de Sondheim és que dóna als personatges bons motius per fer maldats. Crec que totes les accions, per dolentes que siguin, tenen una justificació per a qui les fa.

-¿Quina és la seva actitud en aquests moments respecte al fet de ser jove?

 

-La mateixa que he tingut sempre, des que tenia 7 anys (rialles). Només que ara, quan m'aixeco de manera ràpida d'una cadira, m'adono que els anys pesen (rialles).

-¿I respecte a l'amor?

 

-L'amor és el més important a la vida. Sé que necessito rebre i donar molt d'amor.

-¿Té algun remordiment per alguna cosa que hagi fet en el passat?

 

-Sí, d'haver perdut el temps fent dietes. Me'n penedeixo. És una estupidesa obsessionar-se pel pes, però les actrius ho fem. Per sort, ja m'ha passat la fixació. Fa més de 20 anys que no em poso a dieta (rialles).

-Ja és tota una institució en el món del cine. Moltes actrius arriben i se'n van, però vostè segueix a dalt de tot de l'onada. Alguna cosa deu haver fet bé per seguir aquí…

 

SEnDCrec que he estat surfejant en l'onada de fortuna, una onada que em va arribar en un moment de canvi en aquesta indústria. Fins llavors pràcticament no hi havia dones executives als estudis o als equips de rodatge, i ni tan sols als mitjans de comunicació. Les coses van començar a canviar precisament quan em vaig iniciar en aquesta professió. Encara recordo el que em va dir en una ocasió Bette Davis. Em sembla que ella tenia 41 anys i acabava de fer Tot sobre Eva. 'Estreny-te el cinturó perquè vénen revolts', em va aconsellar. La seva carrera ja estava acabant. Però les coses han canviat molt a Hollywood des d'aleshores.

-¿Hi ha alguna actriu a qui estigui seguint els passos?

Notícies relacionades

El ressò dels Grimm

Jeff Daniels com a figura trumpiana

 

-Hi ha moltes actrius extraordinàries en aquests moments. No en vull mencionar cap per por d'oblidar-me d'alguna o d'aïllar-ne d'altres. La meva memòria comença a tenir goteres. És com un colador (rialles), coses de l'edat, estimada. Hi ha actrius meravelloses, només necessiten que els ofereixin bons guions. Això és el que sempre hem necessitat: bons guions.