El contraatac de Los Fresones Rebeldes

«No es que me emocione otro amanecer / Es que es el primero en que me vienes a ver…». Entre el 1997 i el 1998, va ser impossible fugir d'aquesta petita cançó indie pop. Al amanecer va seduir el públic dels fanzins però també es va colar a Los 40; cosa insòlita per a una banda com Los Fresones Rebeldes, d'esperit gairebé amateur. «Nos­altres tampoc enteníem res», assegura ara Joaquín Felipe Spada, guitarrista del grup barceloní i compositor dels seus temes. «A Subterfuge [el seu segell per a elapés de llavors] també ens deien això, que era tot molt estrany, que ells no hi havien posat ni un duro… Un temps després vam saber que havíem guanyat un concurs de Philips i de la cadena, i que el premi era una campanya de disc vermell».

Notícies relacionades

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

Rubens i el barroc flamenc sedueixen al CaixaForum BCN

Tant el primer àlbum, ¡Es que no hay manera!, del 97, com el segon, Éxitos 99, del (sí) 99, van obtenir un gran èxit, però el grup es va dissoldre poc després, el 2001. Pel que Spada descriu com a «problemes banals». Precisa: «Miguel [a la guitarra i el Casiotone] es cansava de la impuntualitat d'alguns. I els impuntuals érem cada vegada més impuntuals. Uns volien tocar molt, altres poc… Al final, se'ns va assecar la inspiració».

'HITS' PROPIS I VERSIONS / Però aquí estan de tornada, almenys per oferir concerts. Subterfuge va voler comptar amb ells per celebrar el 25è aniversari del segell el Dia de la Música. «I els suficients vam dir que sí». Després de la bona recepció al festival, van actuar a Mèxic per primera vegada en la seva carrera. I aquesta nit tornen a exhibir el seu vigor sixties a casa (Apolo, 22.30 hores). A més dels seus hits propis, faran les seves versions d'A teenager in love, de Dion and the Belmonts; Teenage kicks, de The Undertones, i How much more, de The Go-Go's. Tot en la clau punk de sempre. «Quan ens vam reunir», explica Felipe, «hi va haver la temptació de fer les coses bé, trucar a més gent, etcètera. Però al final es va decidir mantenir el vell estil».