La Beckett es rejoveneix

La Sala Beckett, sosté el seu director, Toni Casares, necessita relacionar-se amb gent jove per «vampiritzar-li l'energia» i donar-li una bona sacsejada a una programació i unes formes de treballar «potser una mica massa rutinàries i estandarditzades». Quan el 2011 va trucar a les seves portes un joveníssim col·lectiu -que va decidir anomenar-se El bigoti de Nietzsche- no va dubtar a acollir-los i donar-los tota la llibertat creativa per provar, «amb totes les ensopegades que implica», i alçar el vol.

Ara, constituïts com a laboratori de creació i sota el nom d'Els malnascuts, presenten a la sala de Gràcia un cicle de tres obres que, en aliança amb el Goethe Institut, crea nexes d'unió amb el teatre jove alemany, que estarà representat per la companyia P14, de la cèlebre Volksbühne de Berlín. Ells són l'exemple que van voler seguir Els malnascuts. «El futur és copiar i nos­altres hem decidit copiar d'Alemanya, on les obres per a joves són importants», justifica Casares, que també aspira a rejovenir les pla­tees.

Per preparar una proposta artística, els cinc membres d'Els malnascuts obren una convocatòria pública a persones d'entre 16 i 30 anys disposades a participar en els diferents àmbits de la creació, des de la interpretació fins a la música o l'escenografia. El primer projecte va portar el seu nom (es va estrenar el juny passat) i avui inauguren el nou cicle amb Collectivus, una història de superació escrita i dirigida per Marta Aguilar que es podrà veure fins diumenge, amb taquilla inversa.

«És una peça cuita a partir del treball d'improvisació amb els actors, seguint la metodologia molt precisa que vaig aprendre amb Alfredo Sanzol», explica Aguilar. En la seva ficció, un noi necessita cinc desgraciats per executar un pla. Aconseguirà captar-los convertint-se en el seu divan, fent-se indispensable per la seva capacitat d'escoltar. «És una reflexió sobre l'important que és escoltar i més fins i tot, sentir-se escoltat», afegeix.

 

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

L'efecte perfecte, de Carla Torres, el segon títol del cicle, ens porta a un escenari entre la intriga i la ciència-ficció. Un matí uns joves s'adonen que els adults han desaparegut, i un desconegut assegura tenir-los amagats. L'obra, que es va veure a la Volksbühne a l'octubre, recala a la Beckett del 20 al 23 de gener. El dia 23 el Goethe Institut acollirà la taula rodona El teatre i la seva relació amb el públic, en què participaran, entre altres, Xavier Albertí, Oriol Broggi i Christina Scheppelmann.

La roulotte, de Rémi Pradère i Max Grosse Majench, és la proposta del P14 de la Volksbühne que aterrarà el 24 i 25. Faula sobre l'amor en la joventut actual, la idea va partir de la pel·lícula de Sam Mendes Revolutionary road, però el resultat, anuncien els autors, hi poc té a veure: «Això no és Hollywood ni són els anys 60. És Berlín, és teatre i és ara».