Virna Lisi, la Marilyn italiana, mor als 78 anys

Tot i que també va treballar a França, Anglaterra i els EUA, Virna Lisi representa el cine italià dels anys 60 tant per la seva imatge com per l'estil de pel·lícules que va protagonitzar. L'actriu, de nom real Virna Pieralisi, havia nascut el 1937. Va rivalitzar doncs amb altres estrelles femenines italianes d'aquella dècada com Claudia Cardinale i Monica Vitti. Va morir ahir als 78 any sa casa seva, a Roma, víctima d'una malaltia incurable, i deixa més d'un centenar de treballs entre pel·lícules i sèries de televisió.

Va començar a treballar en el cine als 16 anys. La seva bellesa exuberant i la seva melena ros platí li van obrir les portes de bat a bat: aportava un estil més sofisticat (amb la seva característica piga sota del llavi inferior) en un temps en què el cine italià encara estava dominat per la diferent voluptuositat de Sophia Loren i Gina Lollobrigida. Pel seu físic va ser considerada la Marilyn Monroe italiana, tot i que un abisme separa la trajectòria i estil de les dues actrius.

A més de presència seductora i imatge moderna (va estar casada amb l'arquitecte Franco Pesci des del 1960 fins a la mort d'aquest el 2013), tenia talent per a la comèdia i el drama, els dos grans gèneres populars del cine italià. Després de compartir repartiment amb  dues de les icones del pèplum, Steve Reeves i Gordon Scott, a Rómulo y Remo (1961), Lisi va iniciar una aventura internacional que la va portar primer a treballar amb Jeanne Moreau a Eva (1962), a les ordres de Joseph Losey.

Als 60, la seva millor dècada per films interessants i refinament del seu erotisme, tant va fer d'heroïna aventurera (amb Alain Delon a El tulipán negro, del 1964) com es va convertir en una de les presències recurrents del cine d'episodis, modalitat en voga aquells anys a Itàlia: Hoy, mañana, pasado mañana (1964) o Las muñecas (1965).

Va iniciar la seva aventura a Hollywood el 1965 amb la comèdia negra Com matar la pròpia dona. La va prosseguir amb títols no especialment rellevants com Bromas con mi mujer, no (1966), amb Tony Curtis;  Assalt al Queen Mary (1966), on va tenir de parella Frank Sinatra, i El secreto de Santa Victoria (1969), amb Anthony Quinn. Al cine italià no li van faltar partenaires de la mateixa altura: Marcello Mastroianni a Casanova 70 (1965) -sobre les escapades d'un home que només s'excita sexualment en situacions de perill-, i Vittorio Gassman a Una doncella para un gran señor (1966).

Notícies relacionades

Viatge de malson a l’inframon

Homenatges de la música i el teatre

Lisi va ser protagonista habitual de les coproduccions italofranceses amb alguna estrella cotitzada al capdavant del repartiment. Va repetir amb Anthony Quinn en la producció bèl·lica ambientada a Romania L'hora 25 (1967). A El bello monstruo (1971) no se sabia del cert si el títol feia referència a Lisi o a Helmut Berger. A Barba blava (1972) va ser, amb Raquel Welch, Nathalie Delon, Karin Schubert i Marilú Toló, una de les víctimes de l'assassí d'esposes incorporat per Richard Burton.

Va treballar amb autors de pes com Liliana Cavani, a Más allá del bien y del mal, i Patrice Chéreau, a La reina Margot; amb aquest film va guanyar el 1994 el premi a la millor actriu a Cannes per la seva interpretació de Catalina de Medicis. També se li va concedir el 2009 el premi David di Donatello pel conjunt de la seva carrera. Va estar activa fins al final: el seu últim treball, Latin lover, encara està en fase de postproducció.