'Mr. Turne', Reflexió sobre la llum

És el segon cop que Mike Leigh parla d'una època que no és la seva, distanciant-se, en aparença, dels seus esplèndids melodrames contemporanis: Grandes ambiciones, Secretos y mentiras, Naked, Todo o nada... En la primera, Topsy Turvy, del 1999, va viatjar fins al Londres del segle XIX per evocar la història dels compositors d'operetes Gilbert i Sullivan. En aquesta segona, també en clau de film biogràfic, revisa els traços vitals i artístics del gran pintor del XIX Joseph Mallord William Turner.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

El resultat és igualment excel·lent. Leigh esquiva els clixés del biopic tradicional sense deixar d'explicar les petites i grans coses en la vida de l'artista: la relació amb el seu pare i amb la seva majordoma, personatge capital en la història, així com els fonaments de la seva pintura, les topades amb altres artistes, els seus viatges a un poble pròxim al mar on la seva visió del món i de l'art es fa més panoràmica i el rebuig dels poders polítics i l'opinió pública.

Mr. Turner intenta sempre, i ho aconsegueix, que l'ús del color, la llum i les textures sigui al màxim d'acord possible amb l'estètica mateixa de Turner. No hi ha referències a la seva famosa època veneciana, però sí una indagació plàstica en la seva concepció del llenç i la il·luminació, el que preval i el que queda al fons de l'enquadrament en les seves magnífiques pintures.