Sitges Temple de l'art

El Cau Ferrat i el Maricel reobren totalment restaurats després de quatre anys d'obres i 9,7 milions d'inversió

El Cau Ferrat i el Maricel reobren totalment restaurats després de quatre anys d’obres i 9,7 milions d’inversió. / DANNY CAMINAL / VÍDEO: CARLA FAJARDO

3
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ / SITGES

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

Descobrir i redescobrir. Descobrir la col·lecció Pérez-Rosales, uns fons de primeríssim nivell -«el seu art antic res ha d'envejar al del Museu Nacional d'Art de Catalunya ni al del Museu Episcopal de Vic», afirma la directora del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella-. I redescobrir un dels símbols més associats amb el modernisme: la casa taller que Santiago Rusiñol va edificar amb voluntat de desenvolupar-hi la seva concepció d'art total i convertir-la en temple del modernisme. Aquesta és la proposta que llancen els Museus de Sitges després de quatre anys de tancament i una inversió de 9,7 milions d'euros en la reforma de dos dels seus centres estrella: el Cau Ferrat i el Museu Maricel. El primer reobre tal com sempre ha estat, de la mateixa manera que el va deixar Santiago Rusiñol a la seva mort, però amb totes les seves instal·lacions restaurades i condicionades per complir els criteris de seguretat i conservació d'un museu del segle XXI. I el segon torna amb un nou discurs museogràfic que revaloritza una de les millors i més desconegudes col·leccions d'art, la ja citada Pérez-Rosales. Des de dilluns ja es poden visitar.

Rusiñol va comprar el Cau Ferrat l'any 1893, quan va decidir instal·lar-se a Sitges. Allà va instal·lar tota la seva col·lecció de ferro forjat (que dóna nom a l'espai), una de les més importants d'Europa. Després van arribar les festes modernistes, la desfilada de personalitats de l'època -des de Joan Maragall fins a Benito Pérez Galdós- i els seus fons d'art modern, amb les joies que conserva el centre. Al capdavant de totes: Magdalena penitent Les llàgrimes de Sant Pere. Els dos grecos els va comprar per indicació d'Ignacio Zuloaga a París, el 1894, i van arribar a Sitges en una processó laica. Els dos olis s'exposen ara a Barcelona -encara que tornaran temporalment a Sitges per a la inauguració-, però quan hi tornin definitivament s'ubicaran al mateix lloc on els va penjar el mateix Rusiñol. Perquè en la reforma «s'ha mantingut l'esperit modernista que Rusiñol hi va donar des d'un principi», puntualitza Panyella.

D'aquesta manera, les 2.100 peces que exhibeix el Cau Ferrat han estat quatre anys fora del seu lloc habitual per poder restaurar tot l'edifici -«en molt mal estat després d'un segle rebent sal, humitat i vent de llevant»- i ara tornen al seu emplaçament original: els picassos, al despatx, i la col·lecció de vidre, que el 1902 Rusiñol va comprar a Alexandre de Riquer, al saló d'inspiració neogòtica, per posar només dos exemples. L'única novetat és la recuperació de cinc vitralls en forma de medalló que durant anys han estat guardats a causa del seu mal estat.

Notícies relacionades

COL·LECCIÓ PÉREZ-ROSALES / Però si al Cau Ferrat tot es manté igual que en l'època de Rusiñol però millorat (el blau anyil que llueixen ara les parets és l'original), al Museu Maricel s'ha produït una revolució total. A l'edifici de l'antic hospital de Sant Joan que el filantrop Charles Deering va comprar el 1909 i que Miquel Utrillo va habilitar, és possible «recórrer la història de l'art del segle X al XX amb obres de primer nivell», afirma Panyella. Per a això, s'ha fet una selecció dràstica dels fons que el ginecòleg de Barcelona Jesús Pérez-Rosales va atresorar i va donar, el 1969, a la Diputació, i que fins ara es mostraven de forma bigarrada i sense cap criteri. I s'han integrat amb la col·lecció del municipi, rica en modernisme i noucentisme, que l'Ajuntament va començar el 1911 amb la compra de la Maternitat, de Joaquim Sunyer, per subscripció popular.

Una neteja dràstica de peces en exposició que permet que aflori «el bo i millor», segons Panyella, i així admirar obres tan remarcables com els dos retaules gòtics del segle XIV i la Maiestas Domini del XII que llueixen a la sala més emblemàtica del centre: la del mirador, una àmplia vidriera que dóna sobre el Mediterrani; i també les teles al·legòriques de la primera guerra mundial que Sert va pintar per a Deering i que Pérez-Rosales va recuperar, l'any 1968, de les parets de l'Hotel Waldorf Astoria de Nova York.