M-Clan «El públic de la radiofórmula no ens interessa»

Fa 20 anys, M-Clan estava a punt de firmar el seu primer contracte discogràfic, que els portaria a firmar discos com Usar y tirar (1999) i l'acústic Sin enchufe (2001), i a introduir en les radiofórmules cançons com Carolina i les seves versions de Steve Miller (Llamando a la tierra) i Rod Stewart (Maggie May). El grup murcià format per Carlos Tarque i Ricardo Ruipérez celebra l'aniversari amb el disc en directe Dos noches en el Price, que avui repassarà a Razzmatazz (21.00 hores; abans actuaran els argentins Los Guasones), dins del Festival del Mil·lenni. Parlem amb Carlos Tarque (dreta, a la foto).

-¿Un disc de balanç, de celebració...?

-És un disc d'aniversari, de celebració, d'alegria, autohomenatge, anàlisi, balanç... Un disc per reconèixer aquells 20 anys en una festa amb amics, res més que això. Una festa d'aniversari itinerant que portem a totes les ciutats.

-¿És propens a mirar cap enrere?

-No hi ha hagut gaire ànim nostàlgic, de mirar cap enrere, encara que hi hagi tot aquest repertori. Aquest concert no és gaire diferent dels que hem anat fent amb el grup.

-La història de M-Clan, ¿és la del grup idealista, potser una mica ingenu, que topa amb el show business i ha de fer concessions per seguir endavant intentant alhora ser fidel a les seves arrels?-No, no, és la d'un grup que comença amb les seves influències i la seva direcció, i no és que s'ensopegui amb el negoci, perquè quan vam començar ja hi érem, sinó que va evolucionant. Això de les concessions… Crec que no n'hem hagut de fer gaires, sempre hem fet el que hem volgut. Encara que hi hagi gent que ho pensi, ho dic amb tota franquesa, nosaltres no hem fet mai res que no hàgim volgut fer, però en 20 anys un grup ha d'evolucionar, moure's, investigar...

-Van viure els temps en què les radiofórmules tenien poder. ¿Les troben a faltar?

-En aquelles radiofórmules ja no hi ha espai per a les novetats de rock, encara que hi ha Rock FM, o Cadena 100, amb la qual tenim acords. Però el públic de la radiofórmula no ens interessa. La gent ha d'entendre, però, que les emissores són empreses privades, i que no posen la música que els agrada, sinó que treballen per la publicitat. És així. La ràdio pública és una altra cosa, la paguem tots i allà sí que hi ha d'haver qualitat, però les altres tenen interessos comercials i el grup que més sona els dóna més audiència i més publicitat.

-A les públiques, ¿troben a faltar més espais?

-Radio 3 fa un paper important, però hi hauria d'haver més apostes per la cultura. També a la televisió. No pot ser que als 70 o 80 hi hagués més programes de música que ara. És un retrocés.

Aplauso o Tocata, van jugar un paper en la seva iniciació musical?

-¿Diria que programes televisius criticats al seu dia en els ambients del rock, com

-I tant, i més enllà d'això, Musical express o programes més intel·lectuals. Ara només hi ha concursos de cantants. Hi ha d'haver programes per a tots els públics, però de rock n'hi hauria d'haver més.

-¿S'han trobat molt sovint defensant la seva nova cançó en un magazín, en un context que no té res a veure amb el grup?-Sí, és veritat, però també et sents afalagat quan ets en aquests llocs, i que Carles Francino et telefoni perquè vagis al seu programa de màxima audiència.

-¿L'èxit arriba a través de modificar la imatge de l'artista?-No sé si s'han de recargolar tant les coses. Nosaltres som un grup de rock, traiem un disc, anem a un programa, som nosaltres i punt.

-¿Llamando a la tierra era representativa del so de M-Clan?

-Sí, en aquell moment ho va ser, feia temps que pensàvem fer una versió en castellà. I es va convertir en la nostra cançó més coneguda amb Carolina i Quédate a dormir.

-Alguna vegada ha dit que n'estava cansat.

-Bé, d'aquestes i d'altres que ja fa anys que toquem. Sempre tendim a pensar que els Stones odien Satisfaction, però no rebutgem les nostres cançons més comercials. Els devem molt.

-Dues dècades i vuit discos d'estudi i dos en viu. ¿Quin és el més indicat per iniciar-se en M-Clan?

-El primer. Per entendre l'evolució d'un grup se l'ha d'escoltar tot. Després, Usar y tirar i els tres últims, que representen més el que som en aquests moments.

Notícies relacionades

Un ‘Dioptria’ que travessa generacions

L’univers marcià de Tamara ‘Superestar’

-Les queixes en el sector musical estan a l'ordre del dia. ¿M-Clan pateix per sobreviure?

-Podem viure de la música, però la crisi, les retallades, influeixen. Molts grups han hagut de fer gires acústiques a causa de l'asfíxia que hi ha en aquest país. No podem oblidar que un grup és un projecte i també un negoci; una cosa per la qual tu apostes, i s'ha de viure d'això.