Artesà de la música

Pau Vallvé va fer el contrari del que era previsible. «Després de set anys de feina extenuant com a productor, tocant amb altres artistes, component de nit per als meus propis discos, creant jingles publicitaris, bandes sonores de pel·lícules i televisió, en lloc d'anar-me'n de vacances a Hawaii em vaig posar a fer un disc ¡com si fos milionari!», relata. Tenia uns quants diners estalviats. I es va posar a la feina fins que... «Em passa el següent: tinc aquest projecte i l'he parat tot. He tancat la meva discogràfica i estic fent aquest projecte però em trobo que tinc la idea i no sé com acabar-la pels putos diners. I com que no sóc Urdangarín, ni fill de Pujol i merdes d'aquestes, tinc dues opcions: fitxar per un segell o seguir anant encara més a contracorrent...»Quan va llançar aquest SOS als seus seguidors, el self-made man català per excel·lència ja havia gravat les cançons de Pels dies bons. I decidit que manufacturaria, un per un, cada exemplar. «La resposta va ser al·lucinant. Em van proporcionar el 75% de l'import que necessitava per als cartrons de les caràtules». El pròxim dia 11 «serà el dia gran». El presentarà a la sala Bikini. «¡He pogut acabar tot aquest aquest any sense fer ni una con­cessió!».L'esperit de la bellesa   

 

A aquest precoç bateria des dels 3 anyets i que va començar els estudis de Belles Arts li agrada «disfrutar de tots els processos», traslladant l'esperit d'artesà de la bellesa a tots els àmbits. «La mateixa part tècnica, la mescla de so, o la teva pàgina web es poden fer de moltes maneres. És qüestió d'actitud. No és que sigui bo fent tot el que faig. Bé, tocant la bateria sí. Però l'actitud contraresta ¡i supera les aptituds!».

Pau Vallvé ho va deixar tot: «la parella, les feines, la responsabilitat, el mòbil...» i es va instal·lar en una casa de Banyoles on van anar fluint les cançons amb la mateixa naturalitat que fluïa la naturalesa. Volia «fugir dels horaris» estipulats d'un estudi de gravació. Preferia «fer créixer les cançons de la mateixa manera que van néixer». I en una masia «enmig del no res», amb el so de «els putos ocells colant-se pels micros», fet que el va obligar a treballar de nit («¡i jo que volia oblidar-me dels horaris!», riu), es va dedicar a anar posant des de la veu fins a les percussions, baixos i guitarres a les seves noves creacions.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Peces en què combina la introspecció amb la crítica social (Vaga general n'és un meravellós exemple). Peces que poden arribar a ser, que són directament, una única frase: «Res no és important i tot ho és molt/ Les grans alegries i tristors/ són totes fruit de confiar del tot en els demés».

«Va sorgir com un flaix. Una manera de sorprendre'm a mi mateix va ser canviar la dinàmica i fer primer la lletra que la música. Els ritmes poètics són els que manen. I la música només els ha de seguir. Tenia ganes d'emmarcar aquest pensament. I així va ser com vaig escriure una cançó que dura només un minut». Pels dies bons, el disc sencer, és per em­marcar.