Lúcida conya d' El Kanka

Descaradura i conya a dojo, amb tocs melòdics al millor estil de cantautor pop i remats flamencs. El Kanka és capaç de fer confluir en la seva proposta l'ocurrència i la denúncia amb tanta tendresa que desarma de seguida. L'artista malagueny actua aquesta nit a la sala Salamandra de l'Hospitalet, programat pel Festival Acròbates, per presentar el seu segon disc, El día de suerte de Juan Gómez.

Es tracta d'un àlbum hàbilment produït per Juan de Dios Martín (Amaral, Xoel López). Un compacte «molt fidel» a l'esperit d'El Kanka i la seva banda. «Quan vaig quedar amb Juan de Dios ell acabava de fer les remescles de La leyenda del tiempo de Camarón. ¡Imagina't! Quin personatge és el tio. Em va deixar anar: 'Quines cançons tan collonudes, a veure què faig per no destrossar-te-les'», recorda Juan Gómez (el seu nom real), entre rialles. Comptaven amb poc pressupost. Però molt talent. «És un disc molt cru. Senzill. Amb lletres directes. Sinceres». Els primers títols ja diuen molt: A desobedecer, No jodan la marrana i A dieta de dietas.Lichis, Zenet i Carmen Boza  

 El Kanka compta amb tres col·laboracions que li van com l'anell al dit. La de la seva amiga i «veïna» Carmen Boza cantant Vengas cuando vengas. La del seu «referent absolut» Lichis (ex-La Cabra Mecànica) a Con permiso de ustedes.«Les meves lletres tenen una intencionalitat semblant a les seves. I per a ell vaig triar aquesta milongueta perquè parla de l'autenticitat, del cantant de veritat, del que no es deixa portar pel postureig. Quan la va sentir, em va dir: 'M'has tocat a la llaga. Estic just en aquest punt'».

Notícies relacionades

La Tourette, un ens «malèvol»

Rosalía i l’afany de control

I el tercer convidat és un altre gran: Zenet, amb qui broda el temàs Volar. Quan el mànager del crooner l'hi va posar, aquest va pensar que l'hi havien enviat perquè formés part del seu pròxim repertori. «A Zenet el va impressionar que un altre hagués compost una cosa tan semblant a ell. Va ser un autèntic luxe gravar amb ell».El Kanka és un músic de vocació tardana i sense antecedents artístics. «El meu pare és professor d'Economia i la meva mare treballa en un banc. I, com la meva germana, tenen una oïda davant de l'altra». Pel camí va deixar estudis d'Economia, Filosofia, uns anys al Conservatori... «Per acabar sent un músic vagabund. El que més m'agrada a la vida».