El rescat més car fet mai pels Bombers segueix sent el d'un esquiador que anava fora pistes el 2011 a Masella

El rescat més car cobrat a mitges

El rescat més car efectuat pels Bombers des que es comptabilitza a efectes de cobrament va ser el d’un esquiador atrapat per una allau fora pistes, en una zona amb accés tancat a la muntanya de la Tossa, a la zona del sector de Coma Oriola de Masella. També va ser el primer que es va cobrar, conjuntament amb un altre al riu Muga que va passar el mateix dia, el 13 de març de 2011.

L’esquiador va quedar atrapat per les cames, i va haver de ser evacuat en helicòpter medicalitzat a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona amb una fractura de pelvis. En total es van mobilitzar un total de nou dotacions terrestres i tres helicòpters, que sumaven 35 bombers. Per això la factura va pujar a 18.183,22 €, malgrat posteriorment es va acceptar parcialment el recurs administratiu de la víctima, i aquesta va acabar pagant només 2.393,57€.

El rescat cobrat més car

Però el de la Cerdanya no ha estat el preu més car que ha cobrat efectivament el Govern. Aquest és els 2.880,47€ que va pagar una escaladora que va haver de ser rescatada en una zona tancada i senyalitzada com a perillosa, a la via ferrada la Teresina, a Montserrat. Per aquest rescat es van activar 4 vehicles i 8 bombers, i per això es va imposar aquest import de la taxa, que es va repartir entre dues persones, una de les quals no va pagar en període voluntari, i va acabar pagant recàrrec.

El rescat més car no cobrat, de moment

La recerca d'un boletaire a la zona de la Pola, a Mura, supera en preu al de Montserrat, però no s'ha cobrat. Va passar el 28 de novembre de 2018, i es va desplegar 1 mitjà aeri i 4 Bombers. El cost es va xifrar en 4.983,01€ que, a finals de 2025 encara no s'havien cobrat perquè no s’havia aconseguit la recepció de la notificació, tot i que es va publicar al DOGC el 13 de novembre de 2020.

Falses alarmes

La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments ha cobrat 4 taxes per falses alarmes d'incendis a habitatges. Dues d'elles a la Catalunya Central, una a Berga i l'altra a Vic. En el cas de Berga va ser el dia 2 de desembre de 2015 es van mobilitzar 2 vehicles de Bombers i 4 persones, pels quals es va cobrar 142,03 euros.

Normativa

Normalment, els rescats que fan els efectius dels Bombers no es cobren, però des de l'any 2009 existeix una normativa específica que regula quan es pot imposar aquest cobrament per part de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. Bàsicament, es tracta de rescats en els quals la persona salvada no portava l’equipament adequat per a la pràctica de l’activitat que feia o si la persona sol·licita el servei sense que hi hagi motius objectivament justificats. També si el rescat té lloc en zones assenyalades com a perilloses o d’accés prohibit. Segons la Generalitat, es tracta de supòsits objectius i evidents, sense entrar a valorar qüestions que podrien resultar subjectives o valorades de diferent forma.

El cost del rescat que ha de pagar la persona imprudent es determina tenint en compte el nombre d’efectius i mitjans que intervinguin en la prestació del servei i al temps invertit. Els imports són els següents: 43,05 euros per unitat i hora de bombers, 55,90 euros per unitat i hora de vehicles i 3.245,85 euros per unitat i hora d'helicòpters. Si es tracta d'un accident de trànsit, el cost és de 209,85 euros.

En declaracions a ACN, el cap del Grup d'Actuacions Especials (GRAE), Oriol Vilalta ha remarcat que aquests casos són puntuals, i ha destacat que en els darrers anys no s’ha observat un augment d’aquesta mena de conductes: “Les imprudències no van en augment; al contrari, la gent cada cop és més responsable, col·labora més i analitza millor el risc”. 

Rescats no imprudents

Els Bombers han detectat un augment sostingut dels rescats al medi natural d'un 20% des de la pandèmia, segons Oriol Vilalta, en una entrevista a l'ACN. El cos va passar de 1.440 serveis el 2019 a 1.867 el 2025, i fins al 28 de març d'enguany n'ha fet 376. Vilalta ha atribuït aquest increment al fet que cada cop hi ha més persones gaudint de la natura i l'ha desvinculat d'un creixement de les imprudències. Amb tot, ha admès que una petita part dels rescats es deuen a conductes negligents.

Segons els Bombers, el 2025 es van fer 1.867 rescats, la majoria de muntanya (1.194), seguits de recerques de persones desaparegudes (371) i actuacions en medi marítim (179). També hi va haver intervencions en rius, barrancs o llacs (77), acompanyaments (34) i rescats en pous o coves (9).

Prudència per Setmana Santa

Notícies relacionades

Enric Freixa, falconer a l’aeroport de Barcelona: «Quan veus que has evitat un accident d’un avió, et sents molt satisfet»

Josep Serra, pastor: "Si em convides al millor restaurant et diré que jo prefereixo quedar-me aquí, menjant-me un entrepà amb el ramat"

De cara a la Setmana Santa, Vilalta ha previst un volum elevat de serveis i una “afluència molt elevada” de ciutadans que es desplacin al medi natural. Ha assegurat que el recent canvi horari i el consegüent augment d’hores de llum afavoriran aquest increment de visitants, i ha destacat que la diversitat d’opcions i d’activitats que poden desenvolupar-se a Catalunya en aquesta època de l’any obre la porta a un augment de peticions i de la variabilitat d'aquestes. “Podem estar treballant en una allau i al mateix temps haver d’atendre una lesió en un camí de ronda a la Costa Brava”, ha advertit.

Per tot plegat, ha demanat a la ciutadania molta prudència, i que "adapti l’activitat al seu nivell" i al material disponible. “Una retirada a temps sempre serà una victòria”, ha afirmat, tot insistint en la importància de saber fer un pas enrere i tornar a casa si les condicions no són adequades.