«Crec en els museus com a àgora pública»

«El museu és una institució en crisi permanent». Ho afirma Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Però la crisi de què parla Serra no és econòmica, que també existeix, sinó que ho és en el sentit grec de la paraula: de renaixement i transformació. «Els museus han patit els últims 20 anys més canvis que els últims 200», la sentència també la firma Serra, i això és a causa de les grans transformacions que està vivint la societat, i a les quals els centres d'art no són aliens. Així, el context de la il·lustració en què va néixer la idea del museu modern no té res a veure amb l'actual. I per tant sembla lògic que el model tradicional de les institucions artístiques estigui en entredit. I aquí neix el debat existent sobre el seu futur i aquí neix, també, el títol -Reptes dels museus d'avui: una transformació urgent- escollit per Pepe Serra per participar, ahir, en el fòrum de debat Primera Plan@, organitzat per EL PERIÓDICO i Banc Sabadell.

Per a Serra la transformació dels equipaments museístics ha de tenir en compte la qüestió social, la inclusió del món digital i l'abandonament d'un únic relat a favor de múltiples veus. Ja no és vàlida la imatge del visitant que es passeja pel centre expositiu obligat a seguir el discurs generat pels conservadors. Així, Serra contraposa la participació al consum, i el diàleg al monòleg. «El públic actual edita continguts, els compara i en crea de nous. Per tant el museu no pot ser només un emissor, ha de ser un punt de trobada, de diàleg. Crec en els museus com a àgora pública», afirma a la vegada que alerta els responsables dels centres: «Ja no tenim el control únic sobre els mitjans ni l'autoritat única sobre les obres, l'autoritat passa a ser compartida i els canals de distribució, també».

Per a tot això el món digital «tot i la confusió que crea», és «la gran oportunitat en aquest context de transformació» i bàsic per a «la democratització de la cultura». No en va les xifres canten: un article realitzat per un col·laborador de la Viquipèdia des de l'interior del Museu Picasso va ser traduït a més d'un centenar d'idiomes en només dos dies. I el director del Metropolitan de Nova York pot parlar de 45 milions d'usuaris gràcies a la web del museu. Números que evidencien el poder de les noves tecnologies i que porten Serra a afirmar: «Al museu del segle XXI li cauen les parets».

Notícies relacionades

La jutge ordena traslladar les pintures de Sixena en un termini de set mesos

Microòperes de nova creació

FINANÇAMENT

Emprendre aquests reptes és difícil sense un bon finançament, l'altra gran crisi dels museus, ara centrats a generar recursos propis i patrocinis que esmorteeixin la rebaixa de les aportacions públiques. El model americà de suport privat no és viable sense una llei de mecenatge que empenyi en aquest sentit. Encara que Serra prefereix el model anglès: els museus són gratuïts i subvencionats amb els beneficis de les loteries. Però mentre arriba el mannà, s'ha de recórrer a «l'enginy i el risc», conclou Serra, si no «els museus poden acabar sent magatzems, amb llum i etiquetes, però magatzems».