El pare de Scott Pilgrim torna amb 'Seconds'

En el seu nou còmic, Seconds (de butxaca), el canadenc Bryan Lee O'Malley (1979) embarca la seva protagonista, Katie (una xef de 28 anys), en una espècie de dia de la marmota, que aconsegueix, gràcies a la màgia d'uns bolets, esmenar (o més ben dit, empitjorar) els seus errors i canviar contínuament els fets consumats. Però el dibuixant no sembla que hagi necessitat travessar la porta cap a un d'aquests universos paral·lels que confessa que tant el fascinen, tot i que admet que a mesura que s'ha anat fent gran ha pensat sovint «si podria haver fet les coses d'una altra manera» i com hauria estat la seva vida si hagués pres altres decisions, és clar que hi ha coses que no canviaria: l'èxit aconseguit el 2010 amb la seva sèrie Scott Pilgrim. Amb aquesta va descobrir una fórmula de comèdia romàntica amb estil manga, en què els problemes, inquietuds i idil·lis del jove protagonista i dels seus amics va captivar majoritàriament lectors d'entre 16 i 25 anys, venent 1.600.000 exemplars, 100.000 d'aquests a Espanya, i portant-la després al cine.

«A Seconds vaig fer un esforç per fer una obra més seriosa, volia que fos com una novel·la», explica Lee O'Malley, que recala a Barcelona després d'haver anat a la fira de còmic de Lucca (Itàlia). Com ell, els seus lectors i els seus personatges han crescut (ja arriben als 30). A les seves obres sempre hi haurà, diu, personatges de la seva edat -«perquè necessito entendre'm a mi mateix»- i una mica de fantasia -«perquè m'avorreixen les històries normals i aquests elements màgics m'ajuden a veure el món des d'una òptica diferent i a allunyar-me de la meva tendència al cinisme».

Si a Scott Pilgrim el protagonista era un noi, ara O'Malley s'ha posat a la pell d'una dona emprenedora i independent, ja que confessa que encara que no les entén, i que li encanta escriure sobre dones per intentar-ho. «Volia explicar la història d'algú que té responsabilitats i gent al seu càrrec. Per a mi és un tema recurrent des que els meus llibres van tenir èxit, perquè tinc lectors joves, que són una mica com els meus fills i me n'he d'ocupar».

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

No obstant, el taló d'Aquil·les de la Katie està en el terreny amorós. «Per a mi també ho és. En realitat, escric sobre l'amor. Seconds parla de fins a quin punt és difícil trobar un equilibri entre l'amor, la carrera professional, les relacions socials i la família, perquè la vida, en definitiva, és això. I a Katie, quan intenta resoldre el tema amorós, se li ensorra la carrera o una altra parcel·la de la seva vida».

ESTÈTICA MANGA / Fan de l'obra del japonès Osamu Tezuka, com a Scott Pilgrim, O'Malley manté a Seconds l'estètica de les cares d'ulls grans típica del còmic nipó. «El manga és la meva empremta d'identitat. M'agrada la idea de narrar una història més adulta però amb aquest toc artístic més infantil de l'anime». El que sí que ha fet és abandonar el blanc i negre. «La portada la vaig visualitzar de seguida en vermell i el dibuix el vaig pensar en blanc, negre i vermell. Però treballava en una versió en color de Scott Pilgrim i vaig veure que funcionava, així que ho vaig aplicar a Seconds», explica orgullós aquest canadenc que amb Seth, va veure per primera vegada el seu barri de Toronto retratat en vinyetes i va descobrir «com la realitat es pot introduir dins el món del còmic». Encara que ell opti per amanir-lo de fantasia.