Colita, mirada intel·ligent i irònica

Fa uns mesos es qualificava a si mateixa, en una entrevista en aquest diari, amb motiu de la mostra antològica que va inaugurar a La Pedrera, com una «domadora de serps». No en va, va néixer amb el do, amb la càmera a la mà i la mirada a la lent, d'aconseguir que García Márquez es deixés retratar amb un llibre al cap o que l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, posés al seu despatx amb dues de les seves secretàries enfocant el darrere a l'objectiu. Va clavar un imponent Orson Welles, uns joves Terenci Moix amb el tors a l'aire i un Serrat de profunda mirada o el seu admirat Jaime Gil de Biedma rient amb uns gossets a la piscina de la casa de Leopoldo Pomés. Però a més a més de ser considerada com la fotògrafa de la gauche divine catalana dels feliços anys 70, de la Nova Cançó, del flamenc i el cine i la lluita feminista, ha recorregut el carrer, el de la seva estimada Barcelona, el de Catalunya i el de la resta del país i ha captat el món en imatges com les de les gitanes de Montjuïc, unes dones fregant el terra de la Mesquita de Còrdova o les monges del convent del Sagrat Cor traient la neu de la nevada de 1962. Ahir, Colita (Barcelona, 1940) va rebre el Premio Nacional de Fotografía.

Les «cinc dècades de destacada trajectòria en la professió», amb més de 40 exposicions i 50 llibres, realitzant una fotografia en què es pot trobar «humor, intel·ligència i ironia», i el fet de ser una artista «compromesa amb la seva època, en particular en la defensa dels drets de la dona» eren motius més que suficients perquè el jurat del guardó, dotat amb 30.000 euros i que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, votés Isabel Steva, nom real de Colita, com a referent de la fotografia contemporània.

CRONISTA DE BARCELONA / Cronista gràfica de l'evolució cultural i social de la Barcelona de l'últim mig segle, la ciutat que, ha afirmat, li va ensenyar a estimar el seu pare, un enginyer que va ser cap d'aigua i llum de l'ajuntament, Colita va marxar de jove a París a estudiar Civilització Francesa a la Universitat de la Sorbona. Al tornar va beure de l'ofici al costat dels fotògrafs, i després amics, Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, amb qui va treballar el 1961 com a laboratorista i estilista. No obstant, ha puntualitzat, el seu verdader mestre i qui la va introduir en la fotografia i li va donar la seva primera feina remunerada (a 50 pessetes la foto) va ser Paco Revés, el descobridor de La Chunga. Aquella primera feina, que consistia a fer fotos dels gitanos que sortien en la figuració de Los Tarantos (1963), de Francisco Rovira Beleta, va significar per a ella el descobriment del flamenc i el contacte amb la bailaora Carmen Amaya, la segona persona que li va pagar per les seves fotos. I se'n va anar dos anys a Madrid, amb la promoció d'Antonio Gades i La Chunga, i va gestar el llibre Luces y sombras del flamenco (1975).

Notícies relacionades

Colita: "He tingut molta sort. Vaig néixer amb una flor al cul"

Quevedo, cantant: "Sento que en cap dels meus projectes m’he posat una disfressa"

De tornada a Barcelona, Colita va ser la fotògrafa dels intel·lectuals i artistes de la gauche divine (sobre la qual va muntar, el 1971, una exposició patrocinada per Boccaccio i el promotor Oriol Regàs que al cap de dos dies va ser clausurada per la policia), de la progressista i antifranquista Escola de Barcelona de cine (amb Vicente Aranda, Jaime Camino, Jacinto Esteva, Carlos Durán...) i de la Nova Cançó (amb la discogràfica Edigsa i amb Guillermina Motta, Núria Feliu o Serrat). I es va diversificar en premsa -«sóc fotògrafa periodista», s'ha definit-, en mitjans com Tele/expres, Fotogramas, Interviú i Cuadernos para el Diálogo, entre altres.

El Nacional de Fotografía se suma a la Medalla al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona i la Creu de Sant Jordi. Dona amb fama de fer sempre el que vol, ha intentat tota la seva vida, assegura, «ser lliure, fer el que era correcte i viure de forma senzilla», i treballar. Un treball que és el seu llenguatge, perquè, com diu ella, «el fotògraf s'expressa amb les imatges».