Retratista de compositors clàssics

Des de finals dels 80, Frank Scheffer (Venlo, Països Baixos, 1956) reuneix una filmografia important sobre la clàssica del segle XX, una àrea menys coberta pel documental musical que el rock'n'roll. Després d'algunes pel·lícules sobre cine i temes socioculturals, el 1985 va dirigir un video­clip per a Clan Of Xymox, després del qual li van oferir rodar-ne un per a Lou Reed. Scheffer va declinar l'oferta. «Un vídeo era bàsicament promoció i la teva peça caducava quan passava l'època del disc; un any i mig com a molt», explica el cineasta. «Jo volia fer pel·lícules sobre música que tinguessin una altra ressonància».

El festival In-Edit ha recollit aquest any una mostra d'aquestes pel·lícules en un cicle homenatge amb títols -fins demà se'n pot caçar algun- sobre Cage, Varese i Stockhausen, entre altres. L'objectiu de ­Scheffer no és tant traduir aquests músics en imatges com transportar la seva forma de compondre al cine. «Sé que no són pel·lícules fàcils, però tenen la seva recompensa. Aquesta música no és entreteniment, sinó que busca tocar l'esperit i transformar-lo».

En el primer santoral de Scheffer hi ha, sobretot, autors essencialment cinematogràfics: Tarkovski, Pasolini, Coppola. D'aquest últim, sobretot, La conversación, «pel seu tractament del so». Va anar a conèixer Walter Murch -dissenyador sonor de ­Coppola en aquella pel·lícula o Apocalypse now- per rodar el documental Zoetrope ­people el 1982. «Per a mi és un compositor modern», assegura.

Notícies relacionades

Mor als 98 anys el director de cine Mariano Ozores

La Calòrica estrena ‘La brama del cérvol’, una corrosiva comèdia

Però la trobada que va canviar la seva vida va ser amb l'experimental John Cage. «Va ser Marina Abramovic qui em va recomanar anar-lo a veure. Jo volia fer un film sobre ­Elliott Carter i ella va considerar interessant contraposar aquests dos autors. Vaig entrevistar Cage durant una hora sense saber gran cosa d'ell. Va expandir la meva ment, va canviar tota la meva manera de veure les coses». A més del film sobre Carter/Cage, Time is music (1988), el seu primer gran documental sobre música, Scheffer va acabar treballant amb Cage en altres projectes.

Més enllà d'aquesta gran influèn­cia, Scheffer ha dirigit peces sobre Frank Zappa («semblava un rocker però era un experimentador»), ­Karlheinz Stockhausen (sobre el seu Quartet de corda per a helicòpter) i Nader Mashayekhi, el compositor iranià que es va proposar, com relata Gozaran: Time passing (2012), acostar la clàssica i contemporània occidental al seu país natal. «Aquesta pel·lícula va obrir una nova etapa en la meva carrera. M'havia proposat fer ficció, però vaig advertir que la clàssica no acabava a Europa i els Estats Units. Havia de completar el retrat. Per això ara estic rodant a la Xina una pel·lícula sobre el compositor Guo Wenjing».