Món (pop) granadet

He d'aconseguir com més aviat millor Snob, el nou disc de Paolo Conte, amb vista a enriquir el trip musical provecte que estic disfrutant aquests dies amb les últimes obres de Leonard Cohen (Popular problems) i Marianne Faithfull (Give my love to London), mentre espero l'aparició al novembre del nou de Bryan Ferry. Que tots aquests carcamals continuïn gravant discos no només és una bona notícia per als qui ens hi vam enganxar en l'adolescència, sinó també una mostra d'astúcia de les companyies, plenament conscients que ja només comprem discos els més grans de 50 anys, última generació a donar-li importància al packaging, la hard copy i la legalitat vigent. Així és com, a poc a poc, la música gravada i empaquetada s'està convertint en un capritx dels rockers de la tercera edat, obsessionats per coses tan caduques com la integritat d'un àlbum, la seva carpeta, les seves lletres i els seus crèdits. Un altre avantatge dels discos d'autors granadets és que els pots comentar amb els teus amics, la majoria dels quals no ha escoltat res des del 1988 o el 1977.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

I a més, el món granadet es porta bé: Give my love to London és el disc de Faithfull que més m'agrada des del formidable Before the poison, i el de Cohen et deixa amb ganes d'escoltar aquesta suposada seqüela que ell mateix va anunciar irònicament i que hauria d'anomenar-se Unpopular solutions. Ja sé que Conte mai tornarà a escriure alguna cosa del calibre de Genova per noi o Via con me, però segur que Snob inclourà dues o tres peces que justifiquin la despesa. El mateix passarà amb el nou de Ferry: no hi haurà res equiparable a Do the strand o A song for Europe, però qui ho té al néixer ja no ho deixa, i sé que em proporcionarà dues o tres cançons de mèrit.

Tota aquesta gent són com de la família, i a un li ve de gust seguir-los freqüentant encara que comencin a repapiejar. Ara que  ho penso, no sé què esperen Paul Simon i Ray Davies per recuperar el contacte amb un servidor de vostès. Ja sé que són vells i calbs i que es repeteixen una mica, però jo els trobo a faltar.