Màgia musical a Sant Cugat

un baptisme musical assolellat, familiar i amb un punt de gag circense, en un ambient exempt del més mínim signe de maldat o cinisme. És l'aposta de Petits Camaleons, el festival per a la canalla que aquest cap de setmana, per tercer any consecutiu, desplega el seu colorista, multirítmic programa a l'Auditori de Sant Cugat i espais adjunts.

La carpa del circ Raluy va ser un bon escenari ahir per a Joan Colomo i la seva noció del pop sempre pròxima a l'il·lusionisme titellaire. L'ocell, que va cantar sol, va realçar -ne els aires de cançó infantil amb doble fons, sobre iniciacions vitals. Després s'hi van sumar els seus músics, entre ells l'exsurfing sirle Guillem Caballero als teclats, per recórrer al disc La fila i la fòbia. «És sobre coses que ens agraden o no. Per exemple, ¿els espinacs us agraden?», va preguntar, assemblant-se cada més a Roberto Benigni quan, a La vida és bella, convertia en simpàtiques al·legories els pitjors horrors nazis. El camí parla de gent que «es mira el melic» i que «es ven l'esperit», però allà, en aquell feliç ambient, es va convertir en una simple i plana cançó de cabaret de carrer, ballada i saltada per tota la família. I el to pedagògic es va imposar quan va ensenyar els números a ritme de reggaeton i les vocals amb guitarres power pop. Que prenguin nota dels seus mètodes al Departament d'Ensenyament.

BALLS ESTRANYS 

Notícies relacionades

Margarit deixa el Mercat de les Flors apostant pel gran format

Comèdia negra amb tocs d’intriga

 Un altre truc de màgia de Petits Camaleons va consistir que Manel oferís dues petites actuacions de mitja hora cadascuna a l'Auditori, 11 dies després de tancar oficialment la gira a la Mercè. I no només això: que Guillem Gisbert tornés a tocar l'ukelele, instrument que tenia apartat des del final del tour anterior. El va fer servir en tot el set, que va començar amb La cançó del soldadet i va seguir amb Al mar, En la que el Bernat se't troba (amb ostentosos cors infantils al tram final, imitant els trombons de la gravació), Aniversari i una Teresa Rampell que va derivar en una invitació al ball sense pautes coreogràfiques. «Busqueu els moviments realment extravagants, ¡busqueu-los!», va demanar Gisbert davant els seus fans del futur. Li van fer cas.

Les cançons folkie en anglès de Joana Serrat, la quincalla prestidigitadora de Pepino Pascual, els menús rumbers de La Troba Kung-Fú i 9Son, i l'interiorisme pop de Quart Primera van desfilar ahir per un festival pensat perquè els nens deixin d'escoltar música de nens i s'acostin per la via més amable a l'imaginari adult. Un projecte que creix de mida deprés d'atraure, l'any passat, 4.000 persones. Escenaris elevats només 50 centímetres, nivell de decibels controlat i àrea reservada per als més petits davant l'escenari. Una festa que avui viu la segona jornada amb recitals, entre altres, de Txarango, La Iaia, Lax'n'Busto, Oques Grasses, Obeses i Dani Flaco.