Coses d'Ana Mari

L'editora d'Ana María Matute Silvia Sesé va explicar ahir que quan s'estava amb l'escriptora passaven coses. Com que una tarda de tardor sense taxis al centre de Barcelona decidís pujar a un dels dos únics carros de cavalls per a turistes de la ciutat per remuntar el passeig de Gràcia amb els seus cabells blancs al vent, rient i saludant amb la mà a dreta i esquerra. Així que els participants en l'homenatge a la desapareguda escriptora amb què es va obrir Liber (a més de l'editora, José Manuel Blecua, Pere Gimferrer i Carme Riera, els tres membres de la RAE residents a Barcelona després de la mort de Martí de Riquer i la mateixa Ana María Matute) van decidir recordar coses que passaven quan s'estava amb Matute.

Notícies relacionades

La Central obre la seva nova llibreria a Consell de Cent

Julieta Venegas i Rita Payés, festa, missatge i encanteri

Carme Riera va rememorar la primera vegada que, sent una tímida i jove escriptora amb només un llibre publicat, es va presentar a aquella «nena dolenta estupenda» que era Matute. «Li vaig dir que havia escrit un llibre de relats. '¿Contes? ¿Per als nens?', em va dir. I els ulls se li van il·luminar. Li vaig haver d'aclarir que no. Però em va respondre: 'Bé, doncs ja els escriuràs». També podia passar que, en una lectura de poemes en memòria de José Agustín Goytisolo, després de massa escales tècniques pel camí «per la set», es limités a dir «no sé llegir», amb què es va guanyar un fort aplaudiment de l'auditori.

Pere Gimferrer, tan enigmàtic i profund com va dir que era Matute, va dir haver parlat amb l'escriptora desapareguda «no gaire de literatura sinó del món seu i d'altres coses» i va preferir tornar a aquell dia en què, en un homenatge a Jaime Gil de Biedma, el que li va passar a Matute va ser que no va dir res més que «l'havia estimat molt». I és que, va dir Gimferrer, «no parlava amb les paraules sinó amb els silencis, l'actitud i l'emoció».José Manuel Blecua va recordar que a «Ana Mari» se la veia poc per la RAE, després d'haver tingut «algun problema». Va exercir poc d'acadèmica, aquella, en paraules de Carme Riera, «bellíssima persona, divertida, amable, que no es prenia a si mateixa gaire seriosament i que l'ego de l'escriptor o el tenia molt petit, o el tenia molt dominat».