El pintor de Woody Allen

«Volia crear una entrada que projectés una emoció en l'espectador, com quan s'accedeix a una catedral o a una cambra funerària egípcia, i que funcionés com a pas a la resta de l'exposició». Així explica Agustí Puig (Sabadell, 1957) la instal·lació realitzada a Can Framis amb motiu de la mostra sobre el pintor que inaugura la temporada a l'espai del Poblenou. La primera individual de l'artista a Barcelona des del 2008, any en què es va donar a conèixer al gran públic -els experts ja respectaven la seva obra- ja que eren seves les pintures que Javier Bardem simulava crear a Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen. Una experiència que Puig qualifica de «positiva» i que va suposar que molta gent als Estats Units descobrís la seva obra, entre ells el mateix director de la pel·lícula, que llueix a casa una de les seves peces, escollida per Soon-Yi, la seva dona. Encara que molt abans de l'experiència, Puig ja havia fet el salt al continent americà, on té galeria des de fa anys -cosa que no pot dir del seu país natal- i on al desembre inaugurarà exposició a Nova York.

La mostra de Barcelona reuneix una trentena de peces de recent creació que evidencien els trets característics de l'obra més actual de Puig. Tirada pel blanc i negre: «D'uns anys cap aquí he anat eliminant el color. ¿Per què? No ho sé». Dripping i grattage amb serra elèctrica: «Una eina que permet la gestualitat ràpida, i a mi m'agrada que la mà vagi més ràpid que el pensament». I els seus temes de sempre: «Parlo de l'ésser humà perquè és el més càlid, el que més m'interessa». Tot plegat sota la seva màxima: «Explicar coses amb quatre pinzellades i si poden ser tres millor perquè menys és sempre més». I amb  un títol d'allò més poètic, Va voler ser aire i va voler ser vent, que surt de l'últim paràgraf del conte escrit per Enrique Juncosa per al catàleg.

La instal·lació obre i tanca la mostra (l'última part apareix a la sala final). En total, gairebé mig centenar de metres quadrats de paret coberts per cartró pintat amb cadires, «com qualsevol objecte pot tenir molts significats», cossos i esquelets. «És el món, és la vida, és la mort, sense la mort la vida no té sentit», afirma, però no vol anar més enllà: «Més explicacions trenquen el misteri i que tingui misteri és bonic». 

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

La còpia creativa

I enmig, espai per a una sala d'autoretrats i una altra de dedicada al tema del pintor i la model. Peces, totes, que són un homenatge a la història de l'art. En moltes apareix la influència de l'expressionisme americà, en altres s'aprecia la de Picasso i en una de les obres apareix el Retrat d'Innocenci X de Velázquez. I és que Puig ho té clar: «Qui no copia no progressa, qualsevol còpia és creativa. Tot s'aprèn copiant de la naturalesa, dels llibres o dels grans mestres. No hi ha res de nou», conclou.