Mor la poeta Montserrat Abelló

La poeta i traductora Montserrat Abelló (Tar­ragona, 1918) va viure i va escriure fins que ella mateixa va dir prou. L'escriptora, traductora al català d'escriptores en llengua anglesa com Sylvia Plath, Iris Murdoch, Anne Sexton i Margaret Atwood i a l'anglès d'autors com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Maria Àngels Anglada i Maria Mercè Marçal, va morir ahir a la tarda al seu domicili familiar. «Ha tingut una mort molt plàcida: ha dit que estava cansada, que volia morir, i s'ha mort», explicava ahir a la nit la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs.

«Era una persona molt generosa, incansable i molt estimada, i s'ha pogut emportar amb ella part d'aquest afecte; aquest mateix any, als seus 96 anys, ha publicat tres llibres, entre ells la traducció de Maria Mercè Marçal a l'anglès i el seu últim llibre de poemes, Més enllà del parlar concís, que va presentar aquest agost, el juliol va rebre l'homenatge de 50 poetes al festival Poesia des dels Balcons de Riba-roja i va fer la lectura d'un poema inèdit en el Dia Internacional de la Poesia», recordava Borràs, per qui la poesia d'Abelló «era molt autèntica, molt vinculada a la seva experiència vital però perfectament extrapolable, i la volia neta i despullada, fins al punt que no titulava la majoria dels seus poemes».

GUERRA, EXILI I RETORN / Montserrat Abelló va passar la seva infància entre Cadis, Londres, Cartagena i Tarragona a causa de la professió d'enginyer naval del seu pare. Alumna de Carles Riba a la Universitat de Barcelona, durant la guerra civil va exercir de professora d'anglès en un institut públic de Barcelona en substitució del professorat mobilitzat al front. L'exili la va portar a Anglaterra i Xile i no va tornar a Barcelona fins al 1960, on va treballar fins a la seva jubilació com a docent de la Institució Cultural del CIC i va començar a publicar tardanament (el 1963) el seu primer llibre de poemes, Vida diària.

«Va ser una dona que va viure molt, intensament i feliçment. Era un tros d'història, un dels últims representants vitals de l'exili, i una dona que es va fer a si mateixa, amb un caràcter que, per exemple, la va portar a inventar-se literalment el comitè d'escriptores del PEN juntament amb Maria Mercè Marçal», recordava ahir a la nit el poeta Jaume Subirana.

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

Una selecció de les seves traduccions de poetes al català va aparèixer amb el títol de Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX.  L'any 2002, l'editorial Proa va reunir la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules. Oriol Izquierdo, editor d'aquesta obra, recordava ahir que «una de les coses que més impacte provocaven quan parlava d'ella mateixa i de la seva poesia era descobrir la llibertat radical i l'exigència radical des de les quals escrivia, amb una senzillesa i una humilitat molt poc freqüents i que trobarem a faltar molt. Als poetes joves els recomanava que descobrissin la seva pròpia veu i que no hi renunciessin».

Montserrat Abelló va rebre guardons com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Premi Crítica Serra d'Or, el Lletra d'Or i el premi de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.