El amor es un crimen... Irònic però domesticat

Arnaud i Jean-Marie Larrieu

En comparació amb algunes de les anteriors cintes d'Arnaud i Jean-Marie Larrieu, com Pintar o hacer el amor o la que van rodar parcialment a Espanya, Els últims dies del món, El amor es un crimen perfecto és una pel·lícula domesticada. Té bones idees pel que fa a l'argument i a la posada en escena, però es perd en disquisicions entre gènere, i és una pel·lícula indeterminada entre el drama, el thriller, la comèdia negra i el relat de tempestuós romanticisme.

Notícies relacionades

Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival

Madrid canvia la llei per donar més control als concerts del Bernabéu

El millor del film resideix en el decorat, la geomètrica i fascinant universitat de Lausana, els seus envidriats voltants i les muntanyes nevades que l'envolten. Allà s'hi desenvolupa una història d'amor, mort i atracció, amb Mathieu Amalric com a seductor professor de Literatura que s'enfronta a la desaparició d'una de les seves alumnes i amants, i a la ulterior investigació policial.

Desmesurada i descontrolada en molts passatges, irònica en d'altres, absorbent alguns moments, com ho és la mirada sempre perduda d'Amalric, El amor es un crimen perfecto intenta jugar a vegades al que va jugar François Truffaut en títols com La sirena del Mississipí, històries d'amor i desesperació, d'atracció suïcida, explicades de manera distant, gairebé hieràtica. Els Larrieu afegeixen el seu particular sentit de l'humor, que si els funcionava en salvatjades com l'apocalíptica Els últims dies del món, aquí no acaba de trobar ni el seu lloc ni el seu to. El film es redueix gairebé a Amalric, però amb aquest excel·lent actor no n'hi ha prou. QUIM CASAS