De l'acudit a l'eternitat

Van començar com una broma, un esquetx del programa Saturday night live, però l'acudit es va convertir en banda, i la banda, en símbol de les essències sonores afroamericanes, d'un blues i un soul convertits en espectacle a través de l'agitador tàndem format per John Belushi i Dan Aykroyd. The Blues Brothers van refrescar un repertori d'un altre temps, els anys 60, en plena era punk, lluint les credencials d'un experimentat elenc de músics de suport que van sobreviure a la mort, el 1982, de Belushi. Una banda que, a la seva manera, segueix fidel al pacte de sang que els dos líders originals van segellar al seu dia, diu la llegenda, utilitzant una corda de la guitarra del bluesman Elmore James.

Belushi, natural de Chicago, descendent d'immigrants albanesos, i el canadenc Aykroyd es van inventar els àlies, Jake i Elwood Blues, i un relat entre heroic i paròdic, segons el qual tots dos van ser nanos problemàtics, carn de reformatori, que van segellar la seva amistat convertint-se en correcamins. La realitat és un pèl diferent: a tots dos els va unir la professió de comediants i un contracte de la cadena NBC que va donar cobertura a la seva primera aparició, el 17 de gener de 1976, vestits d'abella, cantant i tocant l'harmònica en una versió del blues pantanós I'm a king bee, de Slim Harpo. El pianista i arranjador Paul Shaffer (l'actual director musical, des de fa tres dècades, del programa de David Letterman) va ajudar després la parella a construir una banda recorrent a  músics habituals de Saturday night live, com Lou Marini i Tom Mallone (al seu torn, membres de Blood, Sweat & Tears), i d'un parell de veterans de la sala de calderes de Stax Records, el guitarrista Steve Cropper i el baixista Donald Duck Dunn. Músics, aquests últims, procedents de Booker T. and the MG's, banda amb la qual acompanyen figures com Otis Redding, Rufus Thomas i el duo Sam & Dave, molt inspirador en la creació de The Blues Brothers.

Rebels a la pantalla

Notícies relacionades

Lou Marini: "La gent valora la música real"

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

El seu debut, Briefcase full of blues (1978), gravat en directe, va treure del museu, en vigoroses versions, peces com I can't turn you lose (Otis Redding) i Soul man (el clàssic de Sam & Dave) amb un plus d'expressivitat i tocs d'humor (l'scat de Rubber biscuit). Va ser número u als Estats Units i va aplanar el camí per a la pel·lícula The Blues Brothers (1980), de John Landis (amb l'estrident títol de Granujas a todo ritmo en espanyol), en la qual apareixien Aretha Franklin, James Brown i Ray Charles. La celebrada banda sonora va incloure mites com l'assalt a Everybody needs somebody, èxit de Solomon Burke el 1964.

Un disc menys lluït, Made in America (1980), va precedir el drama, quan una sobredosi d'heroïna i cocaïna es va emportar Belushi als 33 anys. Una vegada dissolts els Brothers, la formació instrumental es va reactivar l'any 1988. El 2012, Aykroyd va muntar uns nous Blues Brothers amb Jim Belushi, germà petit de John, mentre que Cropper i companyia mantenien la seva marca Original apel·lant al pedigrí d'artesans històrics de la banda. No falten els voluntaris per evocar les gestes dels germans del blues.