Lou Marini: "La gent valora la música real"

La mort de John Belushi, el 1982, va acabar amb The Blues Brothers, però el seu grup de músics segueix rendint culte a un repertori de soul i rhythm'n'blues amb poder per fer aixecar el públic dels seients. The Original Blues Brothers Band, la formació encapçalada pels veterans Steve Cropper (guitarra) i Lou Marini (saxo), integrants de la formació baptismal, reproduirà aquests clàssics aquesta nit a Sant Feliu de Guíxols, dins del Festival de Porta Ferrada (22.30 hores). Parlem amb Marini, un músic d'impressionant currículum, casat amb una madrilenya, cosa que li permet xampurrejar el castellà, encara que en l'entrevista es decanta per l'anglès.

-Vostè era un músic d'arrels jazzístiques, membre de Blood, Sweat & Tears, quan es va veure implicat en The Blues Brothers. ¿Com va viure l'inici d'aquella aventura?

-Vaig estar a Blood, Sweat & Tears, sí, banda amb la qual vaig actuar a Barcelona, en un teatre famós (el Palau), molt bonic, a principis dels 70. ¡Conservo un pòster d'aquell concert! The Blues Brothers, en certa manera, van ser un feliç accident. Jo tocava el saxo en el programa Saturday night live i un dia faltava material i ens van demanar als músics que acompanyéssim Dan (Aykroyd) i John (Belushi) mentre cantaven alguna cosa. Va ser un gran èxit i vam acabar muntant una banda per obrir els espectacles de Steve Martin. Van ser deu dies a l'Universal Amphitheatre, de Los Angeles. La reacció de la gent va ser sorprenent. Recordo Jack Nicholson, amb les seves ulleres negres, cridant-me «¡uau!» a les primeres files. Ens vam ficar en una pel·lícula, una gira... Un dels secrets de la banda va ser la diversitat de les personalitats: músics de blues, de rhythm'n'blues, de jazz...

-Era un repertori molt diferent del que vostè havia tocat.

-No es pensi, des de ben jove he tocat sempre allà on he pogut: publicitat, televisió, bandes sonores... The Blues Brothers eren una continuïtat de la meva tradició com a músic.

-¿En Belushi i Aykroyd hi veia uns cantants o uns actors?

-Belushi era un meravellós comediant i va fer a la vegada un molt bon treball com a cantant. Era molt carismàtic. Sensacional. I Aykroyd va tenir l'habilitat de crear un gran personatge. He d'afegir que van ser  molt generosos amb nosaltres. Quan vam fer la pel·lícula, un dels assistents em va dir: «Teniu molta sort, quan algú fa la primera pel·lícula, normalment no tracta la gent tan bé com ells».

-¿Sam & Dave van ser una referència per a ells?

-Sí, per descomptat. Belushi tenia una educació de blues potent. I tots dos escoltaven molt Doc Pomus.

-L'èxit de la banda va coincidir amb l'auge del punk.

-Sí, és curiós. Tot i que el nostre primer disc va ser en directe, amb molta energia. Ara recordo que en els 90, no sé si era Green Day o Nirvana, una d'aquelles bandes, va haver de can-cel·lar un concert a Noruega, en un gran recinte, i el promotor, amic nostre, ens va posar al seu lloc, i vam connectar bé amb aquell públic.

-En paral·lel a The Blues Brothers es va enrolar a la banda de Frank Zappa, amb Randy i Michael  Brecker i altres grans músics. ¿Un repte?

-Sí, m'agraden els reptes en general. La música de Frank era molt difícil i estimulant. Per una altra banda, la meva vida sempre ha sigut molt moguda: he pogut tenir un bolo en un club i, una hora després, una sessió amb Dr. John, i després una altra amb Aerosmith.

-Sempre s'esmenta que ha tocat amb els Rolling Stones, però no hi ha manera de saber a quin disc.

-¡Jo tampoc ho sé! I una vegada, estant de gira amb James Taylor, un fan em va portar uns àlbums en què jo tocava, perquè els hi firmés, i un era de Lou Reed... Sally no sé què...

-¿Sally can't dance?

-¡Això! He gravat sessions que no sé a quins discos han anat a parar.

-I va participar en l'última gira de Barbra Streisand.

-Amb una orquestra de 60 músics. Una experiència fantàstica, una mica excèntrica, exigent... Un plaer.

-¿The Original Blues Brothers Band és un divertimento per a temporades d'estiu?

-Treballem tant quan podem, i acostuma a ser a l'estiu. No toquem gaire als Estats Units perquè Dan Aykroyd i Jim Belushi (germà de John) hi tenen la seva banda, a la qual anomenen The Blues Brothers. Bons músics, però fa temps que vam perdre el contacte amb Dan. Per a mi The Original Blues Brothers Band és el millor treball a temps parcial.

Notícies relacionades

De l'acudit a l'eternitat

Blur no té ningú que els canti

-¿Què aporta ara la formació?

-La nostra missió és mostrar uns músics reals tocant música de debò, improvisant, variant d'una nit a l'altra. Ahir vam tocar a Sèrbia i en el públic hi vam veure nens i avis cantant plegats. Això oferim, i no una sessió de discjòquei. La gent valora la música real.