Llegint Barcelona

No va ser Woody Allen el 2007, ni vuit anys enrere Almodóvar, els que van descobrir que Barcelona és una ciutat per explorar, per descobrir, per narrar, per gaudir, per fer-la atractiva a milers de persones. La ciutat no va necessitar que es filmés per directors de notorietat internacional perquè fos escenari de multitud d'obres. Literàries.

QUINA ÉS LA MILLOR MANERA D'EXPLORAR ELS CARRERS DE LA CIUTAT QUE QUAN ES LLEGEIX EN RELLEU LES SEVES VORERES, PARETS I PERSONES ON DILUIR LA BARCELONA REAL AMB LA BARCELONA IMAGINADA

De la mateixa manera que les pel·lícules mostren una ciutat realista, on l'espectador pot identificar espais que conegui personalment o que quan visita la ciutat esbrini i palpi, les novel·les i els llibres que parlen de la ciutat deixen per a cada lector un recorregut únic que, a mesura que s’indaga, li faci materialitzar el món físic tot allò que va crear el seu imaginari amb allò que va llegir i així pot construir el seu propi relat en viu.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Passejar pels racons que ha narrat la literatura sobre Barcelona, es converteix en una experiència singular i personal per qui la recorre, es desemmascaren les descripcions que els diferents autors han filat a les pàgines que van escriure i que donaven la seva versió de la ciutat. Quina és la millor manera d'explorar els carrers de la ciutat que quan es llegeix en relleu les seves voreres, parets i persones on diluir la Barcelona real amb la Barcelona imaginada. Descobrir el món de Pijoaparte, baixar la carretera del Carmel fins a arribar a la plaça de Sanllehy, on imaginar aquella festa universitària on es trobaria la Maruja. O gaudir de les festes de Gràcia, fins i tot enamorar-se com ho va fer la Natàlia d’en Quimet (però sense convertir-se en Colometa, si us plau). O la Barcelona negra, fosca, bruta del Raval i del detectiu Carvalho, o desplaçar-se fins al Tibidabo amb la por de trobar els fantasmes que imperaven a les mansions que va narrar Carlos Ruiz Zafón.

DE LA MATEIXA MANERA QUE LES PEL·LÍCULES MOSTREN UNA CIUTAT REALISTA, LES NOVEL·LES I ELS LLIBRES QUE PARLEN DE LA CIUTAT DEIXEN PER A CADA LECTOR UN RECORREGUT ÚNIC QUE, A MESURA QUE S’INDAGA

Una ciutat que va seduir el Quixot i que no ha canviat gaire: “arxiu de la cortesia, alberg d'estrangers, hospital de pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa, única”. De no haver existit Barcelona, caurien llibres de la nostra prestatgeria. Per això, Barcelona no és tan sols museus, tapes, rambles, o guies preestablertes, també és per llegir-la i descobrir-la.