Dibuixant el futur

¿L' #amor serà digital? ¿Serà necessari #menjar? ¿Per a què servirà l'#art? Així, amb look d'etiqueta, perquè les xarxes socials i la tecnologia són essencials per a un futur que s'endevina, o que ja és, més digital que analògic, es mostren les preguntes que es planteja #ffbcn (fàbrica futur Barcelona). Un projecte que té com a repte «fer una prospectiva del demà» en el camp de la cultura unint la gosadia dels que comencen i el coneixement dels que ja tenen experiència. «Juguem amb una mirada que s'allunya del focus, que és la dels joves, i amb una mirada focalitzada, la dels experts, i amb aquest tàndem innovem», apunta Cristina Cabezas, la seva coordinadora.

El joc, seriós, al qual fa referència Cabezas té com a plataforma la web (www.bcn.cat/ffbcn) en què s'ofereixen els recursos (articles i entrevistes amb experts) necessaris per poder explorar aquest futur cultural, i té com a jugadors 10 creadors emergents amb una proposta futurista cada un. Aquests imaginen les necessitats del demà en 10 disciplines -arquitectura, gastronomia, art, cinema, educació, feina, turisme, comunicació, comunitat i relacions personals- i el que fan és plantejar solucions. Els resultats són 10 propostes que van més enllà de la teoria.

Els temes han sorgit d'«un estudi que ha identificat les preocupacions de la cultura», explica la coordinadora del projecte, apadrinat per  l'Icub, comissariat per Bibiana Ballbè i emmarcat en el Tricentenari. I els creadors, d'una intensa recerca per les xarxes socials, les networks i la universitat. Hi ha, per exemple, Mohamed El Amrani, premi Príncep de Girona, i Adrià Recasens, doctorand al MIT.

Els projectes s'exposaran el setembre vinent a CaixaForum. Alguns sonen inabastables, i altres, més  factibles. «Els més futuristes semblen ciència-ficció perquè necessiten tecnologies que encara s'estan desenvolupant, no perquè siguin impossibles», afirma Cabezas. I a la tecnologia, actual o futura, apel·la cada una de les propostes.

APOSTA PER LES EMOCIONS

De l'avatar als records del menjar

Laura Dubreuil i Mar de Prada aposten per llegir les emocions, la primera, «per millorar el concepte de relació entre persones de diferents àmbits»; la segona, per crear «una nova via de representació i recepció de l'art» que funcioni com a «alternativa als canals tradicionals», expliquen. Per a això, Dubreuil, que es dedica a la investigació neurocientífica i presenta el projecte dedicat a la comunicació, proposa una plataforma de telepresència basada en el que es coneix com una cova de realitat virtual, una sala on les persones són teletransportades a un entorn semblant al concepte d'avatar, en el qual es podrà interactuar gairebé físicament amb altres teletransportats procedents de la resta del món». Aquesta comunicació generaria un canvi de paradigma, perquè les relacions a distància deixarien de ser-ho.

«Fruit de l'observació del panorama actual de l'art i portant a l'extrem les estructures de la venda on line», sorgeix la iniciativa de De Prada, que també aposta per captar les emocions, en aquest cas per emmagatzemar-les i després compartir-les a través de les xarxes. L'objectiu seria que «l'espectador veiés l'obra en essència», és a dir, a partir de les emocions que genera no de l'original.

Més que a les emocions, Raquel Lamazares, una amant del bon menjar que s'encarrega de desenvolupar el projecte de gastronomia, apel·la al record. Lamazares constata que es dedica poc temps a menjar: «Creem un buit durant l'hora de seure a la taula, moment en el qual fem qualsevol altra activitat». Lamazares proposa biblioteques d'essències i de bons records a la taula, i una plataforma on line de receptes. La resta és una impressora 3D per a la cocció de les pastilles d'essències que apel·laran a la memòria i portaran a dinar pausadament.

MILLORAR L'APRENENTATGE

Per als escolars i per a la tercera edat

Els projectes de Treball, Educació i Comunitat aspiren a millorar l'aprenentatge. Carmina Solà pretén «impulsar un canvi de mentalitat» entre els joves, i per aconseguir-ho vol conscienciar del «benefici» que suposa fer pràctiques empresarials. Així que el seu projecte té com a objectiu fer «més atractiva» la manera d'aplicar per a les pràctiques «gammificant» el procés. «Es passarien rondes d'entrevistes tal com es passen els nivells dels videojocs», apunta.

La iniciativa d'educació d'Adrià Recasens se centra en l'escola primària. Aquest parteix de la idea que la programació informàtica serà l'idioma del segle XXI, de manera que sembla lògic apostar per ensenyar a programar des de primària. La seva proposta passa perquè els docents també n'aprenguin, i la millor manera d'aconseguir-ho és a partir d'una xarxa en format wiki en què participin alumnes, pares i professors.

I a la tercera edat va dirigit el projecte de comunitat d'Adrián Latorre. «Tenim la tecnologia, que avança ràpidament i cada vegada és més important en les nostres vides», i tenim «una generació atecnològica». «¿Què passarà d'aquí 15 anys quan la tecnologia sigui indispensable en la nostra vida?», es pregunta. Per evitar la marginació, proposa «construir un navegador senzill i fàcil que evolucioni amb l'usuari».

BARCELONA PER BANDERA

'Souvenir' artesanal

i balises per al trànsit

El fil conductor de les propostes de Turisme i Arquitectura és la ciutat de Barcelona. Per un costat, Mohamed El Amrani es proposa «millorar la relació entre turistes i residents» amb el seu projecte que passa perquè «els barcelonins ofereixin souvenirs manufacturats als visitants». Així, es «reinventa el concepte de souvenir» i a la vegada es crea «una eina d'aproximació». Tot gestionat a través d'una aplicació de mòbil i una pàgina web.  I Santi Pozo es fixa en la mobilitat de la ciutat, una cosa difícil i cara de redissenyar perquè obliga a nous plans i a fer obres al carrer. Per això advoca per la tecnologia beacon, una espècie de balises que capten les congestions. La seva posada en marxa permetria identificar les aglomeracions puntuals i poder actuar-hi, de manera que s'estalviarien costos.

XARXES SOCIALS I APLICACIONS

Del cine a les relacions personals

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

Les disciplines de cine i relacions personals busquen solucions a les xarxes socials i les aplicacions per a mòbils. Produir Barcelona, nit d'estiu ha portat Bernat Saumell a pensar en «una xarxa social audiovisual que uneix artistes i públic de forma innovadora», afirma. La idea és crear una eina de màrqueting, una aplicació d'oci i un recurs per crear continguts i buscar gent que hi estigui interessada. «Una xarxa social que acosti a tothom de forma directa».

I l'ús del mòbil és el que ha portat Jordi Valls a convertir-lo en «una espècie de coach basat en la intel·ligència artificial que ofereixi idees per fer nous amics, trobar parella, millorar les relacions familiars i, en general, ser més feliços». Per arribar a aquest punt, Valls aposta per aplicar l'anomenat internet de les coses al mòbil, que mitjançant una aplicació seria capaç de registrar les interaccions i obtenir una anàlisi de les relacions personals.