«Situo el límit de socis de l'Orfeó Català en 5.000»

Va pilotar els primers quatre anys del Palau de la Música després de l’escàndol de Millet. Restituir la confiança en la institució i tornar el protagonisme als cors, l’ànima de la casa, han estat els seus cavalls de batalla. 

El gran canvi ja s’ha produït. El Palau ara disposa d’un sistema de gestió que evita que es pugui reproduir un frau com el que hi va haver. Ara hi ha una única fundació, un únic comptable que ho controla tot. A la Fundació hi estan representats tots: cantants, mecenes i institucions. El nostre objectiu és vetllar per l’excel·lència musical. Només així podrem seguir creixent i augmentant els socis de l’Orfeó, el públic i els abonats.

–¿Quina és la seva millor carta per seduir el soci?

–La feina feta  durant els meus primers quatre anys al capdavant de la institució. Hem fet  moltes coses i volem continuar treballant per arribar encara més lluny i  consolidar el nostre projecte.

–¿Què canviarà al Palau si surt elegida  dijous que ve?

El gran canvi ja s’ha produït. El Palau ara disposa  d’un sistema de gestió que evita que es pugui reproduir un frau com el que hi va  haver. Ara hi ha una única fundació, un únic comptable que ho controla tot. A la  Fundació hi estan representats tots: cantants, mecenes i institucions. El nostre  objectiu és vetllar per l’excel·lència musical. Només així podrem seguir  creixent i augmentant els socis de l’Orfeó, el públic i els  abonats.

–¿Com ho aconseguirà?

–Apostant per la qualitat. El  nivell dels nostres cors ha pujat i creixerà més si continuen treballant amb  primeres figures i amb orquestres de prestigi internacional. L’any passat  l’Orfeó Català va debutar a Viena i l’any que ve, amb el Cor de Cambra, cantarà  amb la London Philarmonic a Londres.

–Una de les coses que li  recrimina el seu contrincant és no haver augmentat prou la base  social.

–El nombre màxim de socis que ha tingut el Palau ha sigut 5.000  l’any 1963, quan el meu pare va posar en marxa una campanya a través del  programa Ustedes son formidables. El Palau té un límit.

–¿A què  es refereix?

–És impossible fer de tot aquí. Hi ha un límit físic al  Palau de la Música. Ja es veu en el concert de Sant Esteve, el més popular. Això  no és un club. És important conèixer les nostres arrels: segons els estatuts del  1891, l’objectiu de l’Orfeó Català és divulgar la música amb especial atenció al  cant coral. No parlen de ser un club social. 

–¿Quin és el límit de  socis?

–Situo el límit en 5.000 persones, perquè tothom pugui disfrutar  dels concerts. 

–El seu opositor considera que els abonats a cicles  propis s’haurien d’associar a l’Orfeó.

–En discrepo. No pots obligar la  gent a associar-se, l’has de convèncer. El soci ha de tenir un determinat  perfil: combregar amb l’ideari i l’esperit de l’Orfeó Català.  

–¿Oferirà descomptes a socis?

–Quan vaig arribar al càrrec  estava tot per fer. La meva principal preocupació era que l’activitat i les  despeses fossin sostenibles. Des de fa quatre anys el pressupost està  equilibrat. Abans de pensar en descomptes s’ha de valorar això. El que proposa  Duran no s’aguanta. Poques institucions culturals compleixen amb el pressupost  amb retallades del 50% en subvencions. La gestió ha estat  impecable.

–Doncs el seu oponent creu que els comptes no són clars.  Mostra recel per la diferència entre el pressupost de l’Orfeó i la memòria del  2012. 

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

–Qualsevol sap que un pressupost és una previsió i una memòria  reflecteix l’activitat real de l’any en una empresa. 

–¿Hi ha hagut  fair play?–Per part meva sí. Ells, en canvi, busquen falsejar-ho  tot per desacreditar-nos.